28 oct. 2010

GUIA DE SARDENYA: LES TOMBES DE GEGANTS

Enceto el blog en català amb una entrada sobre Sardenya. I ja que s’acosta el dia de difunts doncs escric sobre tombes.
La civilització nuràgica, la que dóna més caràcter a l’illa, va crear una forma d’enterrament  molt peculiar, se’n anomenen les “tombes de gegants”. Aquestes construccions funeràries són una evolució dels enterraments hipogeus i dels dolmens. L’estructura de la façana s’assembla al musell d’un toro, amb una gran pedra vertical central, la qual en ocasions presenta alguna decoració; a la seva base es troba una petita obertura que permet l’accés a  l’interior del sepulcre. A ambdós costats de la pedra central es col·locaven uns braços en forma corbada, formats per grans lloses planes clavades al terra. La part posterior del monument megalític era un cos rectangular amb coberta de pedra, de forma de volta que podia atènyer fins a vint metres de llarg y en prou feines dos d’ample. Aquesta part, situada darrera la pedra principal, era la sepultura col·lectiva. Per tota l’illa de Sardenya s’han excavat un total de 321 tombes de gegants, construïdes entre l’edat del bronze tardà i l’edat de ferro (aproximadament entre el 1.800 i el 700 a. C.). Els enterraments podien contenir entre vint i trenta esquelets, encara que se’n ha trobat algun amb més d’un centenar de cadàvers. També s’hi dipositaven aixovars funeraris, joies i recipients. Alguns dels exemplars més ben conservats són els de Coddu Vecchiu i Li Lolghi, a la província d’Olbia Tempio i el de S’Ena ‘E Thomes, a la província de Nuoro.  
                                          Tomba Coddu Vecchiu

                                         Tomba Li Lolghi

                                                       Tomba S’Ena ‘E Thomes