Aquella vella Shanghai formada per barris apinyats, amb casetes de planta baixa i pis, ha passat a la història. Per sort encara es conserven uns pocs racons amb el sabor d'abans, però ara qui ho domina tot són els gratacels. N’hi ha hagut prou amb vint anys perquè emergissin com bolets els grans edificis, avui són més de 160 els gratacels que superen els 100 metres d'altura, amb dos d'ells per sobre dels 400 m.
La Torre Jinmao (Jinmao Dasha 上海 国际 金融 中心) Va ser inaugurada l'any 1999. Dissenyada per l'empresa de Chicago Skidmore, Owings & Merrill, té 420,5 metres d'altura. L'edifici venia a reflectir la puixança de la ciutat i alhora mostrava amb fets que la rivalitat amb Hong Kong quedava plasmada i se superava l'altura de 374 m del llavors l’edifici més alt de la Xina, el Central Plaça de l'excolònia britànica. L'estructura de l'edifici es basa en el número vuit, el vuit significa la sort segons les creences xineses. A part d'estar ubicat al número 88 de l'avinguda Century, el total de plantes és de 88 (més els nivells 89-93 dedicats a antenes i no accessibles al públic), la base de la torre és octogonal i es recolza en vuit columnes d'acer. Totes les portes d'accés a l'edifici de la planta baixa estan perfectament alineades amb els quatre punts cardinals. Un total de 61 ascensors permeten accedir amb tota rapidesa a les parts altes, de la planta baixa fins al pis 88 es triguen només 45 segons. Les plantes inferiors estan enllaçades per 19 escales mecàniques. La torre ha estat dissenyada per poder suportar els tifons més destructius i terratrèmols de grau 7 en l'escala Richter. Un exemple de la tecnologia emprada és la piscina del pis 57 que actuaria com reductora de la força lateral de vents o terratrèmols. L'hotel Gran Hyatt ocupa les plantes de la 53 a la 87. Si la vista ja és bona des de la planta 53, on es troba el Piano bar, millor i més espectacular és pujar fins a la planta 56, on s'ubiquen diversos restaurants. Des d'aquest pis es té la visió d'un immens gobelet interior envoltat pels corredors circulars de l'hotel (consumició obligada). Però per tenir una de les millors perspectives sobre Shanghai, la planta 88 és un observatori d'excepció.
El Shanghai World Financial Center (金茂 大厦)
És conegut popularment per les seves sigles SWFC i sobretot com "l’obridor". Amb els seus 492 metres i 101 pisos s'ha convertit en l'edifici més alt de la Xina,. A l'Àsia només és superat per la torre Taipei 101, a Taiwan (509 m) i el Burj Dubai, a Dubai, amb 818 m, l'estructura més alta mai creada per l'home, acabada l'any 2009. El SWFC va ser construït entre els anys 1997 i 2008. El projecte és de l'estudi d'arquitectura nord-americà Kohn, Pedersen i Fox. En el disseny inicial a la part superior de l'edifici havia d'existir un gran forat circular, el qual tenia funcions estructurals, especialment per reduir l'impacte de vents huracanats. La imatge del cercle va ser rebutjada pels poders de la ciutat, doncs a distància la vista recordava massa al sol naixent japonès (el fet que va fer sospitar de la simbologia japonesa va ser que un dels principals inversors de l'obra era un grup japonès). Al final es va optar per la solució d'inscriure una gran obertura trapezoïdal. L'esvelta silueta de l'edifici amb la ranura superior s’assembla bastant a un obridor d'ampolles, d'aquí el malnom popular que li han posat els shanghainesos. Fins a 31 ascensors i 33 escales mecàniques recorren el seu interior. L'immens gratacels està destinat a oficines, encara que també conté un centre comercial i l'hotel Park Hyatt (pisos 79 al 93) que ha passat a ser l'hotel més alt del món, reemplaçant al "rànquing" al Gran Hyatt que hi ha a la veïna torre Jinmao. Tres observatoris permeten descobrir la ciutat des del punt de vista més elevat possible. El situat a més alçada és al pis 100, a 474 m. El sòl d'aquest mirador és transparent i dóna directament a l'obertura de la part alta. En dies de fort vent la zona on es troba l'últim mirador el moviment de la torre pot arribar fins als 70 centímetres.
