16 dic. 2010

Nou llibre sobre Iran

ALFRED G. KAVANAGH. IRÁN POR DENTRO, La otra historia. Guía cultural de la Persia antigua al irán moderno. José J. de Olañeta, Editor e Indica Books. Barcelona, 2010.
Acaba de presentar-se  a la llibreria Altaïr de Barcelona un llibre que segur es convertirà en una obra de referència per a tota persona interessada a l'Iran i l'antiga Pèrsia. Alfred G. Kavanagh, autor de Irán por dentro, ha sabut sintetitzar en un volum que supera les 800 pàgines tot el saber i la cultura del gran país de l'Orient Mitjà. El llibre ve a omplir un buit important, doncs en llengua espanyola hi ha pocs llibres que ens acosten a la cultura persa. Fins ara, qui volia saber més sobre aquelles terres no li quedava una altra opció que la de buscar bibliografia en anglès o francès. Els temes que es comprenen a Irán por dentro són la història (des de les civilitzacions mesopotàmiques fins a l'actualitat), les religions de l'Iran (sobretot es desgrana la religió zoroastriana, el maniqueisme, el mandeísme, els sabeus, el mitraísme, el yazidisme, el sufisme, l'islam i el xiisme). Un altre aspecte que es tracta en profunditat és el de la llengua i la literatura persa, amb un detingut repàs als grans poetes: Ferdowsi, Omar Khayyam, Jalal Al-Din Rumi i Hafez. L'art persa és analitzat en totes les seves variants, des de l'escriptura i la cal·ligrafia fins al cinema i el teatre actuals, passant per les miniatures, la música i com no, per l'arquitectura. Un capítol molt ampli és el dedicat a la societat, aquí es descriuen a la família (el matrimoni, el dot, el casament, el divorci en diferents èpoques històriques), l'educació, els ritus de mort, la dona en la cultura iraniana, el noi persa, la circumcisió, els costums, els jocs, els vestits i ornaments. Finalment s'aprofundeix en l'aspecte més candent de l'actualitat, l'origen de l'estat a l'Iran i la dimensió política.

En definitiva, un llibre d'obligada consulta per als que vulguin aprofundir en la cultura iraniana. i d'especial viatjar a l'Iran ben informats. Per als viatgers que tinguin pensat un periple per l'Iran, segur que el llibre serà el millor suport a les guies turístiques i a la narrativa.




ALFRED G. KAVANAGH (1966) és advocat, expert en llengües orientals, traductor jurat i professor de traducció especialitzada en la Universitat Pontifícia de Comillas (Madrid). Després dels seus estudis inicials de sànscrit, va cursar estudis de llengua persa a Londres, completant la seva formació en l'Institut Dehkhoda i a la Universitat 'Albereda Tabātabā'ï de Teheran. En els últims deu anys ha col·laborat com a intèrpret i assessor de nombroses entitats que mantenen relacions comercials amb l'Iran.

2 dic. 2010

GUIA DE SARDENYA, SU NURAXI DI BARUMINI

Amb aquest article obro una sèrie dedicada al patrimoni mundial de la Unesco. Itàlia és el país amb major nombre de llocs inscrits en la llista del patrimoni mundial, a dia d'avui en són 45. Avui us mostraré el nuraga Su Nuraxi, per ara, l'únic monument de l'illa de Sardenya que és patrimoni mundial, una autèntica joia construïda en l'Edat del Bronze, entre els segles XV i XIII aC i en plena activitat fins al segle VII aC.


Els nuragues són un tipus construccions que només es troben a Sardenya. La seva arquitectura es basa en un cos troncocònic o cilíndric semblant a una torre, construït amb pedres ciclòpies i coronat per un merlet. A l'interior sol haver-hi diverses càmeres, un pou, passadissos, habitacions i una escala que condueix a la zona dels merlets (gairebé tots els nuragues han perdut els seus merlets). Amb el temps els nuragues es van anar ampliant, afegint-hi torres al voltant de la torre central, unint les construccions amb passadissos coberts i augmentant el nombre d'habitacions. La finalitat del nuragues degué ser de defensa de la classe guerrera dirigent i habitatge dels patriarques de la tribu. Al voltant dels nuragues es van anar adossant barraques dels pastors i agricultors, formant autèntics poblats. Les barraques eren construïdes amb parets de pedra i de forma circular, la coberta era de palla. En algunes barraques encara es poden reconèixer els focs i altres zones destinades als ritus religiosos. A Sardenya es comptabilitzen prop de set mil nuragues.

El nuraga Su Nuraxi es troba als afores del poble de Barumini, situat en una zona elevada. El complex nuràgic no va ser descobert fins al segle passat i excavat de manera científica entre 1951 i 1956; durant molt de temps va romandre ignorat en estar completament enterrat, formant una mena de turó artificial. L'estructura és complexa, formada per un nucli central amb una torre que va arribar a assolir els 19 metres i envoltada per murs molt gruixuts amb quatre torres. Al voltant del nucli central es va estructurar un altre recinte emmurallat de forma heptagonal, amb set torres als extrems (es conserven només cinc). Al llarg del temps es van anar realitzant ampliacions i reformes, arribant a convertir el recinte en un element defensiu de primer ordre. En el període del Bronze Tardà es va construir un poblat del qual encara són visibles els murs circulars de dues-centes cabanes. El moment de màxima activitat en el Su Nuraxi va ser entre el segle IX al VII a. C. No es coneixen les causes, però en finalitzar aquest període va ser destruït. Les monumentals restes van ser reutilitzades per la civilització púnica i romana per a fins funeraris i religiosos. Les últimes petjades de presència humana són del segle VII de la nostra era, després va caure en l'oblit.

 .





El recorregut turístic per l'interior del nuraga i el poblat permet descobrir els patis interiors, pujar a la torre principal i circular per diversos corredors situats a les entranyes del monument i que han estat convenientment il·luminats