21 feb. 2011

GUIA DE SARDENYA: CARNESTOLTES (I)

L'illa de Sardenya guarda gelosament les seves tradicions. Ara, aquests dies, durant els carnavals, diverses poblacions fan gala dels seus més profundes arrels. Aquí us relat el més sorprenent que podem veure en dues d'elles: Ottana i Mamoiada.



Ottana, població amb tot just 2.500 habitants, es troba a l'extrem occidental de la regió de la Barbagia. Durant segles la gent del lloc vivia de la ramaderia. Aquesta tradició pastoral segueix manifestant-se durant els ineludibles carnestoltes, d'alt interès antropològic.

La celebració té com a protagonistes "sos Merdules", "Sos Boes" i "Sa Filonzana". Els merdules representen el cosmos camperol, van vestits de negre i llueixen una màscara de fusta grotesca, aquests personatges porten lligats d'una corda als boes, als quals fins i tot poden fustigar amb un fuet. Els boes llueixen màscares de fusta amb trets estilitzats de caps de rucs, cabres o caps de bestiar, el cos està completament cobert de pells blanques i fan sonar diversos esquellots que porten lligats a la cintura. L'altre protagonista, la filonzana representa una dona gran, amb una repulsiva màscara negra, gairebé a una bruixa, i simbolitza la mala sort.



Mamoiada  és una altra petita població de la Barbagia, la qual s’ha de visitar durant els dies de carnaval, el més enigmàtic i colpidor dels que se celebren a Sardenya. Els orígens de la festa es perden en els temps, tant que hi ha antropòlegs que li atorguen influències de la civilització nurágica.
Els personatges que formen l'entramat de la festa són els mamuthons i els issohadors. Els mamuthons, els principals protagonistes, són tan estranys que es fa difícil discernir quin és el seu paper i què significa. L'abillament els fa insòlits i grotescos, per les seves màscares, costa saber si espanten o donen llàstima. Un gran abric de llana cobreix el cos del mamuthó, un mocador li tapa el cap i una màscara negra de trets caricaturescos, la cara. Enormes esquelles li folren l'esquena, i unes poques campanes pengen del seu coll. Grups formats per dotze mamuthons recorren els carrers en dues files, avancen realitzant un estudiat ball de gestos bruscs que fa sonar les esquelles.
Els altres personatges, els issohadors, són els guardians dels mamuthons, vesteixen botes altes, cenyeixen un mantó de Manila a la cintura i una casaca vermella cobreix el cos; al voltant d'aquesta disposen una banda de cascavells. Van tocats amb barret negre i mocador blanc al coll, una màscara blanca els oculta la cara. Utilitzen llaços escorredors, amb els que van "caçant" als espectadors del seguici.

Durant la festa, la plaça del poble s'omple de gent disposada a assaborir els dolços populars i ballar al so de l'acordió diatònic .*


 * Extracte de la guia: RUMBO A CERDEÑA, de Toni Vives, Editorial Laertes.

9 feb. 2011

GUIA DE XINA: L’ANY NOU


L’Any del Conill de metall
Les restriccions que imposa la Xina a Facebook i als blocs, m’han impedit poder-vos descriure en directe les experiències de les celebracions de l’Any Nou xinès. El passat dia 3 es va entrar a l’any del Conill (o de la Llebre), segons el calendari lunar, utilitzat per calcular les festes populars (les de caràcter oficial es regeixen pel calendari solar, el mateix que nosaltres) , aquest any s’allargarà fins el 22 de gener del 2012, quan entrarà l’any del Drac. L’Any Nou coincideix amb el punt mig entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera.
Les característiques associades a les persones que tenen com a signe el conill (nascudes el 1927, 1939, 1951, 1963, 1975, 1987, 1999 i 2011) són la intel·ligència, el savi consell, l’autosuficiència, la individualitat i sobretot la longevitat. En teoria, l’any que ens espera hauria de ser tranquil i sense masses sobresalts.
Els cinc elements i el zodíac xinès
L'astrologia xinesa utilitza el sistema sexagesimal (cicles de seixanta anys), els cinc elements bàsics de la natura i dotze animals simbòlics. Els elements són: la fusta, el foc, la terra, el metall i l'aigua. Els animals són: rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. Durant el cicle (cinc rotacions dels dotze animals que formen el zodíac) cada animal està associat amb cada un dels cinc elements bàsics. Els anys són alternativament yin (els senasos) i yang (els parells). Així per exemple, el 2011 és l'any del Conill-metall-yin. Cada dotze anys es completa el que es coneix com "Gran Any".

Cada un dels cinc elements té el seu propi significat. La fusta representa el vent i està associada a la bellesa i harmonia, és símbol d'artistes i agricultors. El foc correspon a la calor (l'estiu), vinculat a l'abundància i la passió; atribut dels militars i persones d'acció. La terra representa la humitat, relacionada a la fertilitat i la prudència, és el distintiu de finances i negocis. El metall encarna la tardor, associat a la puresa i la fermesa, és la imatge de la justícia (advocats i lletrats). L'aigua correspon al fred (nit i hivern), es la connecta amb la lucidesa i la calma, encarnant la meditació, pròpia de comerciants i artesans.
Els elements estan relacionats entre si, en un cercle tancat. El foc domina el metall, l'aigua sotmet al foc, la terra mana sobre l'aigua, la fusta conquesta la terra, el metall subjuga a la fusta.
Cada animal té associades unes característiques que, d'acord a la tradició determinen un caràcter i manera de ser. Per a un xinès conèixer aquesta informació li permet viure en harmonia amb l'Univers i li permet evitar accions que poden perjudicar (relacions, dates propícies, etc.). L'ordre en què succeeixen els animals ve determinat per una llegenda que explica que en morir Buda la Rata va ser convocada per crear el zodíac xinès, i l'ordre actual es correspon al que ella els va ser convocant un a un: rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mono, gall, gos i porc.


 
La celebració
Com que la Xina és tant gran i hi ha tanta diversitat cultural, les celebracions varien d’un indret a un altre, jo us explico tal com l’he viscut a Shanghai.
La festa és força semblant als nostres Nadals. La “nit vella” es reuneixen les famílies entorn d’una taula, gaudint d’un banquet variat, on acostumen a dominar els gustos dolços. Els nens poden fer alguna actuació davant els parents i després reben dels grans un sobre vermell amb una petita quantitat de diners. Poc abans de la mitja nit tothom surt al carrer a tirar petards. Us podeu imaginar una ciutat com Shanghai amb milions de persones fent esclatar al mateix temps milers i milers de traques? El soroll, el fum i l’olor a pólvora ho embolcallen tot. Durant hores els focs d’artifici il·luminen el cel. Al matí de l’any nou es fan visites a familiars i molta gent acudeix als temples budistes, on es cremen barretes d’encens tot dirigint les pregaries als quatre punts cardinals. Durant tota la setmana es succeeixen els banquets, les excursions multitudinàries a indrets representatius del país. Al llarg de la setmana d’any nou es desplacen multituds de xinesos, enguany s’estima que més de 250 milions. Es fa molt difícil trobar places als trens i avions i la majoria d’hotels omplen totes les habitacions, per això qui vulgui visitar Xina en aquestes dates haurà de fer les reserves amb força anticipació. Al quart dia de l’any, al vespre, es tornen a engegar focs artificials i fer esclatar traques, la tradició diu que això afavoreix l’economia de qui tira els petards.  
Malgrat les dificultats d’allotjament i desplaçament, la festa és magnífica. Cal viure-la almenys un cop a la vida!