23 feb. 2012

LA FABULOSA HISTÒRIA DE LA SENYORA WANG


Avui us parlo de l’última obra del periodista i escriptor Gabriel Pernau, amb el qual comparteixo aficions: la bicicleta i els viatges.

Fa pocs dies en Gabriel Pernau va presentar a la Casa Àsia de Barcelona el llibre La fabulosa història de la senyora Wang. La narració tracta de fets reals, i descriu la història d’una catalana, Cristina Nubiola (nom fictici), nascuda l’any 1912 en un poblet de la província de Tarragona. Al llarg de l’obra es van desgranant les dificultats que pateix aquesta dona en quedar vídua amb només vint anys i amb una filla al seu càrrec. A la Catalunya dels anys trenta, el futur d’una noia jove, sola i amb descendència, era ben trist. Però l’atzar va fer que conegués a un xinès, pot ser l’únic viatger xinès a Tarragona, i que se’n enamorés. Casament, viatge a la Xina, vida a Xangai, adaptar-se a les costums orientals, més descendència, guerra civil, invasió japonesa, triomf de Mao, i tot un reguitzell d’esdeveniments ompliren d’alegries i també de moltes vicissituds la vida  de la Cristina, ara senyora Wang. La força per tirar endavant la seva família, la seva disposició a ajudar als altres, l’esperit emprenedor i altres aspectes que trobareu al llibre, fan de la senyora Wang una dona d’aquelles “d’abans de la guerra”.
Tampoc vull explicar-vos tot el llibre. Hi ha aspectes de la narració que no puc revelar i que de ben segur, quan la llegiu us sorprendran. Només dir-vos que la senyora Wang, després de molts entrebancs pot tornar a Catalunya, just al començament de la Revolució Cultural xinesa i al cap d’uns anys el seu marit pot sortir d’allà i reunir-se amb ella i la resta de la família. El cert és que la seva vida va ser una història fabulosa.

En Gabriel Pernau mai va poder entrevistar a la Cristina Wang, i per explicar-nos tots els quès de la història, ha realitzat un important treball d’investigació. Impediments de la família xinesa o la falta de memòria de molta gent degut al temps passat, són obstacles que en Pernau ha sabut superar amb tossudesa i dedicació, amb la mateixa empenta i determinació que passava controls militars a Geòrgia, creuava deserts al Turkmenistan, o pujava grans ports de muntanya al Kirguizistan camí de la Xina, tal com ens va relatar ja fa temps en aquell inoblidable llibre A la Xina amb bicicleta.