GUIA DE LA XINA: EL PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO (VIII)

AREA D’INTERÈS PANORÀMIC I HISTÒRIC DE HUANGLONG

Cap a finals de l’any passat vaig publicar al bloc un article en el que us descrivia el parc de Jiuzhaigou. Llavors ja vaig indicar-vos que molt a prop d’allà hi havia un altre indret de bellesa natural indescriptible. Es tracte de Huanglong (el Drac Groc), i es troba també a la província de Sichuan, a 150 kilòmetres  al nord-oest de Chengdu, la capital provincial i a uns 50 km al nord de Songpan, una població que havia estat una guarnició militar durant la dinastia Qing. El conjunt, fou declarat Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1992.

Songpan

El parc de Huanglong té una superfície de 70.000 Ha. La zona principal és la que aprofita la vall de Fuijiang i que s’enfila des dels 1.700 metres sobre el nivell del mar fins el 5.588 m. cim del Xuebaoding (Cim de la Muntanya Nevada), punt culminant de la serralada Min Shan. De fet, aquesta muntanya, amb les seves neus perpètues, és el teló de fons perfecte al conjunt paisatgístic que s’estira pendent amunt de manera semblant a un drac.

El clima es caracteritza per les seves baixes temperatures. La precipitació mitjana és de 715, 4 mm anuals. Entre maig i setembre és quan es produeix el 70% de les precipitacions, moltes vegades, encara que sigui estiu són en forma de neu.

L’atractiu principal de Huanglong és sens dubte la peculiar estructura geològica, que a l’hora és la que configura un dels paisatges més surrealistes del planeta. En només de 3,6 kilòmetres de llargada s’han format fins a quatre mil llacs. Aquests petits llacs s’assenten sobre la base calcària del terreny i estan construïts de travertí (roca sedimentària formada per calcita). Els dipòsits d’aigua queden frenats per barreres naturals de restes orgàniques, principalment fulles seques i formen les petites piscines. A més, la presència d’algues i bactèries a l’aigua dóna una coloració a cada un dels tolls. La paleta de colors va del groc al blau, passant pel taronja al verd, en totes les tonalitats.

La disposició de la reserva es esglaonada. La part baixa, entre els 1.700 metres i els 2.300 m, es troba coberta per bosc dens, amb predomini dels avets i els aurons. El següent nínxol arriba fins els 3.600 m, i és un ecosistema conformat per terreny subalpí, amb profusió de làrix, bedolls i avets. Ja més amunt, fins la cota aproximada dels 4.200 m el bosc s’esclarissa i deixa pas als prats alpins i zones arbustives de neret. La franja compresa entre els 4.200 m i els 4.800/5.000 m en prou feines mostra signes de vegetació, i finalment, la part més alta és un món àrid, on només es troba roca i neu.

Els paisatges lacustres més interessants es troben a partir de que el bosc s’esclarissa, per sobre dels 3.280 m; a partir d’aquest punt apareixen els primers llacs, a aquesta zona se l’anomena Huanglonggou (el Barranc del Drac Groc). Un itinerari pels turistes s’ha construït sobre passarel·les elevades de fusta, així s’evita deteriorar les formacions de travertí i alhora es gaudeix d’una magnífica vista del conjunt. El recorregut preparat per les visites acaba una mica per sobre dels 3.600 m, just un cop sobrepassat el temple Huanglongsi i per damunt del llac Multicolor. Aquest últim llac és el més fotografiat de tots els estanys. En una sola superfície apareixen quasi tots els colors. Al darrera del Llac Multicolor s’aixeca majestuosa la muntanya Xuebaoding. Al llarg del recorregut ascendent es poden contemplar formacions càrstiques, destacant algunes espectaculars cascades.  

Llac Multicolor

Llac Multicolor

Xuebaoding

Un dels grans valors de Huanglong és la varietat botànica, amb 101 plantes medicinals considerades d’interès pel seu valor medicinal i ornamental. La fauna és excepcional, amb la presència de 59 especies de mamífers, 155 d’aus, 5 de rèptils, 5 d’amfibis i tan sols dues de peixos. Malgrat sigui molt difícil observar animals en aquest context (poques bèsties s’acosten on hi ha les aglomeracions de turistes), cal saber que entre els boscos de muntanya s’hi amaguen algunes especies en perill d’extinció i altres de molt rares, entre elles el panda gegant (Ailuropoda melanoleuca), el panda vermell (Ailurus fulgens), el mico daurat de nas xato (rhinopitecus roxellana), el gos salvatge asiàtic (Cuon alpinus), l’ós negre asiàtic (Ursus thibetanus), el takin (Budorcas taxicolor), el serau xinès (Capricornis milneedwardsii) i el lleopard de les neus (Uncia uncia).

Si algun dia teniu ocasió de visitar la província de Sichuan, no deixeu de visitar els dos parcs dels quals us he parlat: Juizhaigou i Huanglong. Més endavant us escriuré la descripció d’algun indret més d’aquesta zona privilegiada de la Xina.

* Text extret en part del llibre: RUMBO A CHINA, de Toni Vives i Josep Giró. Editorial Laertes.

GUIA DE LA XINA: GUANGZHOU (CANTON)

QINGPING, UN MERCAT QUE POT FERIR LA SUSCEPTIBILITAT DE L'ESPECTADOR

Les paraules alimentació i mercat van força unides. Ambdues impliquen un conjunt de conceptes i nocions que es connecten. En l'àmbit viatger sembla clar que tant un vocable com l'altre formen part imprescindible del que s'ha de tenir en compte en qualsevol periple com cal.

Que la gastronomia és cultura, ja ho sabem, o almenys ho tenim assumit així. També acceptem que el que es menja és saborós o no, en funció d'uns gustos molt subjectius i que en cada cultura s’aprecien molt més uns productes alimentaris que altres.

Les persones que tenen la sort de conèixer món i civilitzacions diferents, solen sostenir la teoria que per convertir el viatge en més "autèntic" haurien menjar-se els productes autòctons i cuinats tal com dicten les normes del lloc. Però una cosa és la teoria i una altra és la realitat. De vegades, davant determinats plats, ni els paladars i estómacs més avesats són capaços d'admetre que "allò" sigui comestible i els compromisos adquirits de seguir una dieta indígena es posposen per a millors ocasions.

Una altra de les afirmacions viatgeres és convenir que la visita als mercats és una de les millors maneres de conèixer el país o poble que ens acull. És cert que en fires, basars, socs, llotges, rastres i altres punts on la gent s'ajunta per comprar i vendre, hi ha prou indicis per permetre una aproximació a la cultura amfitriona. Aquest supòsit és aplicable fins i tot a la Xina, l'immens país oriental on la capacitat de sorprendre al visitant excedeix la norma. Hi ha allà molts mercats, alguns tan interessants i colorits com els de Xi'an (província de Shanxi) i Kashgar (regió autònoma de Xinjiang). Però entre tants n'hi ha un, el Qingping de Guangzhou, que és molt especial. La seva visita excedeix la facultat de sorpresa de molts turistes i alguns rodamóns.

La ciutat de Guangzhou, abans i per qüestions britànico-colonitzadores coneguda com Canton, s'ubica al sud-est xinès prop de Hong Kong. L'urbs és gran, superpoblada (uns vuit milions d'habitants) i la seva visita no sol deixar indiferent a ningú. Viatgeres i viatgers arribats dels quatre punts cardinals expliquen que les seves primeres impressions de Guangzhou van ser negatives. La veritat, és que la sensació inicial que la ciutat va despertar en mi va ser rara, ni bona ni dolenta, més aviat estranya. La primera vegada que vaig arribar a Guangzhou, d'això ja fa bastants anys, ho vaig fer en un ferrocarril procedent d'una de les zones més pobres de Xina. El meu estat d'ànim no era el millor, ja que havia passat dos dies tancat en un vagó ple d'humanitat, esperant que les aigües desbordades d'un riu permetessin al tren prosseguir la seva ruta.

Va coincidir l'arribada a Guangzhou amb un capvespre plujós. A la plaça situada davant de l'estació hi havia milers de persones assegudes a terra, apinyades, mullant-se. Aquell gentada estava format majoritàriament per joves pagesos que tractaven d'escapar de les zones més depauperades del país intentant arribar a les florents ciutats costaneres. Recordo alguns carrers poc il·luminats, dominats pel soroll ensordidor del trànsit rodat que circulava per passarel·les metàl·liques situades diversos metres per sobre d'unes ja de per si curulles calçades (al dia següent vaig descobrir que per sobre de les passarel·les existia un segón nivell pel qual també passaven vehicles). Hi havia moltes persones movent-se en aquest ambient humit i mancat de llum, amb excepció de brillants neons amb caràcters xinesos. La gent s'amuntegava davant els “xiringuitos” de menjar al carrer. Sorolls, fums i olors confonien els sentits. Per a mi, allò era com una vivència del passat, un "déjà vu". Un cop ja a l'hotel li donava voltes a la memòria tractant descobrir on havia experimentat les sensacions que m’acabaven de produir aquells carrers i no va ser fins l'endemà, amb la llum del sol que per fi vaig recordar: l'escenari si fa o no fa sòrdid de Guangzhou era calcat a alguns carrers que apareixen al film Blade Runer! O seria potser al revés?

El mercat Qingping se situa prop del riu de les Perles, emmarcat en aquest aparent i bulliciós desordre de pel·lícula de ciència ficció. El que exhibeix aquest mercat és la més gran i més rica expressió del que signifiquen les paraules colors, sabors, olors, textures i formes. També cal indicar que és l'espectacle més esgarrifós que es pot contemplar a Guangzhou, és per això que una certa prevenció seria necessària abans de penetrar al laberint de carrerons on s'emplacen els llocs de venda. No estaria de més un rètol indicant: "El mercat pot ferir la susceptibilitat de l'espectador". I tot això, tenint en compte que l'entorn i neteja del mercat ha millorat molt des que l'any 2003 hi va haver el brot de SARS (sigles que signifiquen síndrome respiratòria aguda severa). Des d'aleshores les autoritats sanitàries xineses s'han acurat en el control de qualsevol lloc o establiment que el seu descuit pugui afectar la salut: mercats, hospitals, lavabos públics, etc.

Segons per la zona que s'entri a Qingping, les impressions aniran "in crescendo" o bé seran ja brutals des del principi. És per això que la recomanació seria començar per les parades on venen fàrmacs i preparats de la medicina tradicional xinesa. Davant els taulells la primera impressió és de desconcert. És un treball il·lusori tractar de determinar el que hi ha exposat. - Per a què servirà cadascun d'aquests productes? Quines malalties necessiten d'aquests remeis? Crec que pocs occidentals són capaços de discernir l'ús apropiat d'una sola d'aquestes medicines, però també crec que també són molt pocs els disposats a prendre-les. - La veritat és que mirant les prestatgeries d'una farmàcia convencional un tampoc es fa càrrec de la utilitat de tanta capseta, però les medicines que es mostren en Qingping freguen el surrealista. Les pocions més innocents són les que estan constituïdes a partir de flors fresques o seques, herbes i males herbes de totes les mides i formes, bulbs i arrels, tot això presentat sencer, en sacs, mòlt o en fina pols i sempre de variats i colors vius. Els bàlsams també són multicolors, de enèrgics i penetrants aromes. La secció més sorprenent és la que aprofita parts d'animals com les urpes, ja siguin d'óssos, micos, i altres mamífers i també d’aus. Les llengües són un altre dels apèndixs abundants, procedents de qui sap quines boques. Les cornamentes d'una àmplia col·lecció de remugants estan preparades per a ser mòltes i servides com beuratges. Els animals dessecats també omplen sacs i cistells, allà es poden endevinar cadàvers d'escorpins, llangardaixos, camaleons, grans insectes. Les serps seques es serveixen enroscades com si fossin ensaïmades mallorquines.

Entrar a la zona destinada a productes culinaris obliga a abandonar la mínima aversió a la sang i estar disposats a suportar les olors més forts que pot emanar qualsevol fauna viva o morta, espècies i vegetals. Aquesta secció gastronòmica, la més important del mercat, fa bona la dita que ha fet famosa la cuina local: «A Guangzhou es menja tot el que vola, excepte els avions i tot el que tingui potes excepte els bancs i cadires».

El receptari local abasta més de cinc mil quatre-cents mil plats, cadascun amb fórmules culinàries d'allò més dispar i basades en trenta mètodes diferents de ser cuinats. És la barreja dels elements més extravagants que mai s'hagin pogut imaginar, però amb un sabor, frescor i presentació excel·lents i que sens dubte no deceben a cap paladar exigent. L'exotisme és fàcil de detectar, només cal traduir el títol, sempre suggestiu, d'alguns dels seus més famosos plats, capaços d’esglaiar als més refinats gourmets i de despertar la imaginació i, per què no?, les papil·les gustatives: «Llonzes de serp amb fetge de pollastre», «Trossos de serp quatre tresors», «Carn de serp Cent Flors», «Carn de Drac, Tigre i Fènix», plat a base de serp, gat i pollastre.

La presentació dels productes en les diferents paradetes posa a prova als amants dels animals. L'espectacle de centenars de gàbies amb gossos, gats, ànecs, pollastres, gallines, armadillos, micos, etc. només és l'avantsala d'un avern d’udols primer i després sang. Succeeix, que un cop escollida la bèstia pel comprador, sigui sacrificada i espellada allà mateix. El resultat són uns taulells i uns sòls on el vermell sang l'acoloreix tot

Els qui hagin superat la secció dedicada als mamífers poden atrevir-se a la dels rèptils, una mica menys tenyida de vermell però també impactant. Tancades en uns cilindres de canya o filferro es troben les serps vives. Hi ha molt per escollir, des de les més petites a algunes que superen els dos metres de longitud, i des de les més inofensives colobres als exemplars que la seva mossegada acabaria en pocs minuts amb la vida d'un bou. Sembla que és saludable beure la sang de les serps i per això es venen gots plens d'aquest fluid vital. La fauna aquàtica també té el seu espai, en grans gibrells neden amuntegats peixos de variades espècies, però també rares tortugues, salamandres, cogombres de mar i bestioles que mai abans havíem vist. Conforme es passeja pel mercat la llista del que pot anar a l'olla es va fent llarguíssima: estrelles de mar, llagostes de terra, grills, cucs diversos i fins una infinitat d'animals desconeguts.

Per sort, entrar a la zona destinada als vegetals significa la fi dels sobresalts. Serà que el color verd calma, ja que efectivament els sentits es tranquil·litzen a la vista dels enciams, alls tendres, cebes i moltes verdures exposades, algunes conegudes i bastants no identificades.

Amb l'esperit serè es pot recórrer amb calma el que queda per veure en aquest mercat atípic. Ara són els bonsais, arbres obligats a ser nans però molt bells. Després, un eixam de nens absorts davant els aquaris, tot just deixen entreveure els peixos de colors. Una mica més enllà s'obre l'única secció on el turista es troba a gust, els venedors de "antiguitats" i artesanies esperen als incauts.

La millor manera d'acabar la visita del mercat de Qingping és dirigir els passos cap a algun dels bons restaurants de la ciutat, seure a taula i demanar a la sort alguns plats. Mentre anem mastegant el que ens han servit podem tancar els ulls i rememorar el vist una estona abans. Si després aconseguim una bona digestió podem considerar-nos uns viatgers-gastrònoms avantatjats.

* Text inspirat del llibre: RUMBO A CHINA, de Toni Vives i Josep Giró. Editorial Laertes

GUIA DE LA XINA - EL PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO (VII)

El temple del Cel (Tiantan)

temple per les Rogatives per les Bones Collites

Fa un any vaig començar a publicar els post sobre el patrimoni mundial de la Unesco a la Xina, el primer que vaig penjar (gener 2011) estava dedicat al Palau Imperial, més conegut com Ciutat Prohibida, a Pequín. Avui us presento un temple directament relacionat amb aquest Palau.

Dracs esculpits a les escales del temple

Situat a uns 3 quilòmetres al sud-est de la Ciutat Prohibida es troba el temple del Cel. En realitat són diversos temples enllaçats i que formen un conjunt indissoluble. És un monument que per si sol aglutina tot el saber xinès, des de la més sublim tecnologia a la més complicada de les simbologies. Considerat com una de les més importants obres arquitectòniques de tots els temps, el conjunt va ser incorporat com a Bé Cultural del Patrimoni Mundial de la Unesco el 1997.

Primer una breu introducció a la figura de l'emperador: era el representant del Cel, «Fill del Cel», reafirmava el seu poder terrenal a través de la força que li donaven els ritus. Per crear un marc a la seva mida es va construir aquest temple on juguen tant els elements yin com els yang (terra i cel). El caràcter xinès wang (

王) que s'usa per a emperador, conté en si mateix la trilogia bàsica comuna a altres civilitzacions (Cel, Home, Terra), on l'home no és un qualsevol, sinó el Príncep, aquell que Confuci denomina el Gran Home, encarregat de fer de pont entre el Cel i la Terra. El complex arquitectònic del temple del Cel reflecteix aquest simbolisme.

Dues vegades a l'any l'emperador feia un solemne recorregut des de la Ciutat Imperial fins al temple del Cel. El solstici d'hivern marcava una data molt especial, precedit d'un dejuni real, l'emperador, amb molta pompa i acompanyat per tota la cort, era portat fins on, segons la tradició, havia comunicar-se amb el cel per redimir tots els pecats dels habitants de l'imperi i allunyar els càstigs i calamitats que el cel pogués enviar, al mateix temps que demanava unes bones collites. L'espectacle estava vedat en tot moment als ulls del poble. La festa de Primavera tenia una importància menor dins de la tradició confucionista, però necessitava també de la presència imperial al recinte del temple del Cel.

El santuari es va començar a construir amb l'emperador Chengzu, en 1420, i es van concloure definitivament les obres amb Qianlong, el 1749. La gran obra cobreix una superfície de 273 hectàrees i està envoltada per dues muralles. L'exterior té un perímetre de 6,4 quilòmetres i la interior de 4,1 km. La disposició de les edificacions s'estructura a partir de dos eixos, el que va de sud a nord englobant els principals temples i altars, i la línia oest - est que dóna accés al centre del conjunt, manté la tradició dels cinc punts cardinals (en l'antiga Xina, el cinquè punt cardinal era el central i tenia més importància que els altres quatre).

vista del conjunt des de l'altar del Cel

altar del Cel

Començant pel sud, un cop creuada la porta de la primera muralla es troba la porta Celeste del Sud i darrere, envoltat de jardins, l'altar del Cel (Huanqiutan), construït el 1530 per l'emperador Shizong i ampliat el 1747 per Qianlong. Quatre pòrtics triples de marbre blanc situats en els quatre punts cardinals donen accés al recinte quadrat que envolta l'altar. Aquest s'alça sobre una plataforma de tres nivells, sense cap mena de cobertura. Al centre de la terrassa superior, un cercle de pedra envoltat d'altres nou cercles concèntrics marca el lloc on l'emperador realitzava els sacrificis al cel. El fet que siguin nou els cercles i que el primer estigui compost per nou lloses de marbre i els següents amb nombres proporcionals a 9 fins l'últim que té 81 lloses, ve donat per que el 9 és una xifra del yang, el cel. El tres, que és el nombre de terrasses i de pòrtics, fa referència a la conjunció del yang, celestial, i el yin, terrestre. Una altra curiositat arquitectònica és el fenomen de reflexió de so que es produeix a la pedra central de l'altar, només cal parlar en veu baixa perquè es produeixi una ampliació sobtada del volum.

temple de la Volta Imperial

Seguint cap al nord i envoltat pel mur de l'Eco s'alça el petit temple de la Volta Imperial del Cel (Huangqingyu). construït l'any 1530, de forma circular i descentrat respecte al pati que l'envolta. Mesura 19,5 metres d'altura i 15,6 de diàmetre. A l'interior, 8 columnes daurades sostenen un sostre de teules blaves, l'autèntica volta Imperial, amb parets i sostre pintats. L'emperador anava aquí per pregar davant del deixant del Cel, que encara es guarda tancada en una caixa de fusta. Un dels aspectes que més crida l'atenció al visitant és el curiós efecte de reflexió de so que es produeix situant-se en les lloses del Triple Eco (Sanyinshi): parlant en veu alta des de la primera llosa s'escoltarà un sol ressò, des de la segona llosa el ressò serà doble i des de la tercera se sentirà triple. En el mur de l'Eco, si es col·loca una persona de davant de la paret i parla, una altra persona situada a la part diametralment oposada pot escoltar a la perfecció. Aquests dos fenòmens que teòricament funcionen, en la realitat són difícils d'apreciar, ja que és tan elevat el nombre de visitants parlant des de tots els punts i alhora en veu alta, que es fa impossible discernir la veu de qui ens està parlant.

temple de la Volta Imperal

el camí diví

vistes des del camí diví

Més al nord s'arriba al temple per a les Rogatives per les Bones Collites (Qiniandian). Molta gent es confon i pensa que aquest és el temple del Cel, el que sí és l'edifici més important i excel·lent. Per accedir-hi, primer caldrà recórrer el camí diví o pont de la Escalinata Roja que enllaça amb el temple de la Volta Imperial del Cel. Aquesta via de comunicació amb més de 400 metres de recorregut i 25 d'amplada, era la ruta emprada per l'emperador en la seva visita durant el solstici de primavera. El temple va ser construït el 1420 per l'emperador Chengzu, el 1889 es va incendiar en rebre l'impacte d'un llamp, l'any següent va ser reconstruït.

accés al temple per a les Rogatives per les Bones Collites

el temple per a les Rogatives per les Bones Collites

la inconfusible imatge del temple

Assentat sobre una triple terrassa envoltada de balustrades de marbre blanc, el temple, d'estructura circular, se sosté en 28 columnes tallades en fusta de machilus nanmu i lacades en vermell, la teulada és triple amb teules blaves i va rematat per una bola daurada. Només una porta situada al sud dóna accés a l’interior. L'alçada de l'edifici és de 38 metres i el diàmetre a la base de 30 metres. Està construït enterament en fusta i sense un sol clau ni cap reforç de ferro. La rica decoració s'inicia ja en les escalinates que pugen fins al nivell de la tercera terrassa, allà, disposats en rampa apareixen dracs i aus fènix gravats sobre marbre. L'interior i l'exterior del temple estan completament pintats i lacats. La volta és una autèntica meravella, amb aus fènix, dracs i rematada per un medalló daurat amb relleus. Les quatre columnes centrals són les més robustes i simbolitzen les quatre estacions de l'any, les altres quatre, col·locades en dos cercles concèntrics representen els 12 mesos de l'any les interiors i les 12 divisions del dia les exteriors. Els mobles que es conserven estan en la mateixa disposició que durant l'últim imperi, en el centre es disposa un tron ​​i una llarga taula, amb un paravent on es col·locaven les esteles del Cel i la Terra. A l'esquerra hi ha el lloc de descans de l'emperador i a la dreta l'espai destinat als sacrificis.

el temple i els pavellons

El pavelló de la Abstinència (Zhaigong) es troba sortint a mà esquerra cap a la porta Celeste de l'Oest, juntament amb el pavelló del Doble Anell, fet construir per Qianlong en ocasió del setantè aniversari de la seva mare. Són dos destacats edificis que es poden visitar en els terrenys del temple del Cel. El jardí dels Rosers de l'Índia és una altra de les zones de passeig interessants del parc.

* Text parcialment extret del llibre: RUMBO A CHINA, de Toni Vives i Josep Giró. Editorial Laertes.

GUIA DE XINA – El Patrimoni Mundial de la Unesco (VI)

REGIÓ PANORÀMICA I HISTÒRICA DE JIUZHAIGOU

A la Xina hi ha representats quasi tots els paisatges del planeta: deserts de sorra i de pedra, jungles tropicals, boscos boreals, serralades gegantines, manglars, i així una llarga i variada mostra de panorames. De entre tots ells es fa difícil decidir quin és el més espectacular. Avui, us en vull mostrar un que conté tots els elements que conformen el que seria el paisatge ideal xinès, amb muntanyes, llacs, salts d’aigua, boires i densos boscos: el parc de Jiuzhaigou.

Per trobar el parc de Jiuzhaigou cal anar uns 330 kilòmetres al nord de Chengdu, la capital de la província de Sichuan, pràcticament a la zona central de la Xina. Un modern aeroport permet apropar-nos a menys de setanta kilòmetres del parc. El conjunt paisatgístic va ser inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1992.

Jiuzhaigou significa “els nou caserius de la vall” i fa referència als nou poblets d’ètnia tibetana que es troben en les vessants de les muntanyes i valls circumdants. 

Jiuzhaigou ocupa 72.000 hectàrees, situades en la vessant nord de la serralada del Min Shan, muntanyes de neus perpètues que arriben als 5.588 metres en el cim del Xuebao Ding. La proximitat de Jiuzhaigou a les plaques tectòniques Qinghai – Tibet i la del Yangtse fa que la creuin  varies línees de falla, al llarg dels segles els terratrèmols han anat dibuixant part del terreny i del paisatge. L’altre gran arquitecte de la geologia del lloc és el tipus de terreny calcari, facilitant el relleu càrstic, obra dels efectes de l’erosió glacial i hidrològica.

L’aigua és la principal protagonista del lloc. Almenys hi ha 108 llacs, alguns dels quals estan formant un escalonat de terrasses separades per vetes de tova. Els llacs Shuzheng presenta una correlació de 19 llacs enllaçats i el conjunt del Nuorilang és format per 18 llacs units. Una de les característiques que més crida l’atenció és que l’aigua de tots aquests llacs és d’una transparència insòlita.

Així, segons la coloració de les sorres del fons dels llacs, cada un d’ells pren una aparença diferent, des de els blaus cobalt als turqueses més purs. Els desnivells del terreny han propiciat l’aparició de salts d’aigua, algun d’ells impressionant, com el del llac Panda (Xionguashai), el qual es precipita formant una cataracta d’una altura de 78 metres. Una altre d’aquests salts d’aigua és el anomenat “Allau de les perles” (Zhengzhutan), una caiguda de 28 metres d’altura i una cortina d’aigua d’una amplada que arriba als 310 metres.

La flora presenta la típica variació altitudinal, amb boscos mixtes de coníferes i caducifolis a la part baixa, passant per praderies alpines i boscos de coníferes en les parts altes fins a arribar la zona de les neus perpètues. Hi ha plantes són endèmiques del lloc, de la mateix manera que n’hi ha d’interès medicinal. Aquest tipus de vegetació, associada amb la peculiar disposició de les valls i les inclinades vessants de les muntanyes, ha propiciat l’existència d’una fauna variada i espectacular. Només d’aus se’n han comptabilitzat 141 especies. Els mamífers són un altre dels tresors de Jiuzhaigou, doncs aquí hi ha un dels pocs santuaris de l’ós panda gegant. També hi ha la presencia del mono daurat de nas xato (rhinopitecus roxellana), animal en perill d’extinció, i del takin de Sichuan (Budorcas taxicolor), un bòvid que presenta un pelatge espectacular.

La visita a Jiuzhaigou es pot complementar a la perfecció amb un recorregut pel parc Huanglong, situat a la mateixa regió i accessible des del mateix aeroport. Huanglong també està inscrit en les llistes del Patrimoni Mundial. Algun dia també us parlaré amb més detall d’aquest parc.