San Sebastián |
Santa Ana
de los Ríos de Cuenca, l’Atenes de l’Equador
Hotel Crespo |
Cada vegada que he d’escriure o parlar de la ciutat
equatoriana de Cuenca, el primer que em ve al cap és la por que vaig passar un
dia de finals setembre de l’any 2005. Estava sopant en un bon restaurant del
barri del Barranco, quan de sobte tot va començar a trontollar. Els plats es
movien, les copes es tombaven, les làmpades ballaven i els comensals ens
miràvem uns als altres sense saber massa què fer. La gent de Cuenca era l’única
que es mostrava impassible, deien “sólo es un temblor”. Però als estrangers
aquell “temblor” ens va semblar llarguíssim, i per poc no ens vàrem amagar sota
les taules o sortir corrent al carrer. Penso que a mi em va afectar més que a
altre gent, doncs durant l’estona que va durar el terratrèmol em venien a la
memòria unes imatges viscudes l’any anterior. La Unesco m’havia enviat a fotografiar
la ciutadella de Bam (Iran) – un dia us parlaré d’aquest fabulós lloc- i allí,
el dia de Sant Esteve de 2003 hi havia
hagut un terrorífic terratrèmol. Va morir més de la meitat de la població, més
de 46.000 persones. Quan vaig anar a fer fotos a Bam, tot plegat feia uns mesos
del succés i l’ambient que es respirava era de desolació i destrucció.
Parque Calderón |
Però millor deixem-nos de divagacions i anem al tema. La
ciutat de la que avui us parlo és considerada per
molts equatorians como la ciutat més bonica del país. El centre històric mostra
orgullosament els seus records d’un passat colonial esplèndid. El senyoriu dels
carrers, les velles mansions amb cuidats
patis i la innata elegància de la que fa
gala el conjunto del casc urbà, donen la raó a tots aquells que han ideat
epítets tan encertats como el de «Cuenca, tresor amagat de l’Equador», «Capital
cultural de l’Equador» o «L’ Atenes del’ Equador». Tots els valors que guarda li
valgueren ingressar l’any 1999 a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco.
San Francisco |
Cuenca és la tercera ciutat del país, capital de la província d’Azuay, en plena zona de la Sierra, a una altura
de 2.541 metres, i es troba 472 km al sud
de Quito i 241 km al sud-est de Guayaquil. La
seva població supera de poc els 300.000 habitants.
Ruïnes de Todos los Santos |
La ciutat pot
vanagloriar-se d’haver trobat un perfecte equilibri arquitectònic entre una
tradició cultural, herència del domini espanyol i d’una
nova forma de concebre el urbanisme. Però no tota la bellesa de Cuenca és obra
de l’home, la pròpia natura ja havia dotat d‘uns encants especials a la planura
Paucarbamaba, lloc on s’assenta la ciutat, i que en la llengua indígena canyarí
significa «planura de flors i ocells»; a més, els quatre rius que la banyen han
servit per a dignificar encara més el seu privilegiat paisatge. Però Cuenca no només
és això, sinó el fruit d’una llarga suma d’atributs com són els mercats, les parades
de flors, la variada artesania, la simpatia de les seves gents, l’herència dels
seus intel·lectuals i fills il·lustres i com no la petjada deixades pels canyarí
i els inques.
Las Conceptas |
La cultura Canyar o Canyarí es va desenvolupar en aquestes terres i va
ser de les més avançades dels Andes. Els seus orígens són confusos, situant-se
cap al segle VI d.C. A on avui s’aixeca Cuenca tenien el seu principal
assentament, Guapondelig. L’arribada de l’inca Yupanqui al front de 40.000
guerrers va truncar l’evolució dels canyarí i després de durs enfrontaments
varen ser assimilats per l’imperi inca cap a l’any 1470. En el mateix
emplaçament de Guapondelig varen fundar la ciutat de Tomebamba.
El fill de Tupac Yupanqui, Huayna Capac, era precisament nascut a
Tomebamba i al fer-se amb les regnes de l’imperi inca va voler convertir la ciutat
natal en una capital tan esplendorosa como Cuzco, fent-se construir un palau anomenat
Pumapungo (Porta del Puma). Al morir Huayna Capac el 1527, els seus fills es repartiren
l’imperi; Atahualpa heretà el nord, amb importants ciutats, entre elles Tomebamba,
mentre que Huascar es quedava amb Cusco com a centre de la zona sud. Les disputes
entre els dos germans no tardaren en convertir-se en una guerra civil. Els
nobles canyarí, educats a Cusco, però que seguien habitant a Tomebamba, es
posaren al costat d’Huascar provocant les ires d’Atahualpa, el qual destruí la ciutat
i va massacrar a la classe dominant canyarí.
El 1547 el conquistador i cronista espanyol Cieza de León arribà a
Tomebamba, però aquesta ja no era més que una pila de ruïnes. El dia 12 d’abril
de 1557, el també espanyol Gil Ramírez Dávalos per encàrrec del virrei de Lima funda
la nova ciutat. Va ser batejada amb el poètic nom de «Santa Ana de los Ríos de
Cuenca», en una clara al·lusió als quatre rius que reguen la fèrtil vall, el
Tomebamba, el Machángara, el Yanuncay i el Turquí, i també el nom suggereix a
la Cuenca d’Espanya . El mateix any de la fundació s’iniciaven les obres de la
catedral, el primer pas del que seria important centro colonial. Cuenca s’alliberà
de la corona espanyola el 3 de novembre de 1820.
Catedral Vieja |
La Catedral Vella, ara coneguda com a església del Sagrario, va
utilitzar carreus inques en la seva construcció; aquestes pedres provenien del
destruït palau Pumapungo. Aquest edifici a més té una història lligada amb la
ciència. El pinacle del seu campanar va servir de vèrtex per determinar l’arc
del meridià terrestre, en la missió geodèsica francesa de Carles Maria de la Condamine, a
l’any 1739.
Catedral Nueva |
L’any 1885 es va començar a construir una nova catedral, la qual no es
va acabar fins l’any 1967. És una construcció colossal, de les més grans
catedrals d’Amèrica. Una de les seves característiques, al igual que la majoria
d’esglésies de la ciutat , és que les torres dels campanars són baixets en
comparació a la resta del edifici, això és per evitar que caiguin a conseqüència
dels freqüents terratrèmols.
Todos los Santos |
Passejant pel casc antic de Cuenca es poden veure moltes més esglésies interessants,
també hi ha monestirs, algun d’ells reconvertit en museu. Les ruïnes del període
inca estan força malmeses, però encara es poden contemplar dos importants
conjunts: les de “Todos los Santos” i les restes del palau de Pumapungo. Un
altre dels atractius arquitectònics és força més recent en el temps, i és el
conjunt d’edificis singulars construïts entre els segles XVIII i XX. Moltes d’aquestes
mansions senyorívoles són ara hotels luxosos, museus o centres oficials.
Barri el Barranco |
Parc nacional Cajas |
Sense cap mena de dubte, en una visita a l’Equador, convé dedicar
almenys un parell de dies a conèixer la ciutat andina de Cuenca.
*Text inspirat en part del llibre: RUMBO AECUADROR Y GALÁPAGOS, de Toni Vives. Editorial Laertes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario