20 ene. 2011

GUIA DE LA XINA - El Patrimoni Mundial de la Unesco (II)



En l'anterior lliurament us descric el Palau Imperial de Beijing, un dels que conforma el lloc de Unesco anomenat Palaus Imperials xinesos. Avui em referiré al menys conegut dels dos monuments, ubicat a la rica ciutat de Shenyang.
Us situo: Shenyang està situada 631 km en línia recta, al nord-est de Beijing, prop de la frontera de Corea del Nord. És la capital de la província de Liaoning i davant els nostres ulls es mostra com una urbs molt ordenada i neta, tot i ser el major centre industrial del nord xinès no costaner i dels seus gairebé sis milions d'habitants. Durant segles va ser el centre polític dels manxús i allí va néixer l'última dinastia, la Qing, el 1616. I va ser el primer emperador Qing, Tian Mian (1616 - 1626) qui va iniciar les obres del palau. Shenyang va ser la capital de la Xina durant gairebé tres dècades. En 1644 els manxús van conquerir Beijing i aquesta ciutat va recuperar la seva capitalitat.

ELS PALAUS IMPERIALS DE BEIJING I SHENYANG (segona part)


L’any 2004, la Unesco va decidir ampliar el lloc Palau Imperial de Beijing amb el també Palau Imperial de Shenyang. La seva construcció es va iniciar en 1625. Va ser creat com a residència de l'emperador Tian Ming, posteriorment el va habitar Tiancong. Tots dos emperadors manxú van ser els predecessors de la dinastia Qing. Un cop l'última dinastia xinesa va estar assentada a Beijing, es va continuar engrandint el palau, en especial durant el mandat de Qianlong.

 La seva planta recorda a la Ciutat Prohibida de Beijing, però amb unes dimensions sensiblement menors, la superfície total és de 60.000 m2. Presenta tres blocs: l'oriental, el central i l'occidental, la entrada es fa pel costat oriental. Les construccions més notables del primer bloc són el saló Dazhong i el quiosc Shiwang. Aquest últim edifici és el més característic de tot el palau, es troba aïllat en el centre d'un gran pati, precedit a cada costat per quatre pavellons disposats com si fossin tendes en un campament militar. El saló és de planta octogonal, construït sobre un basament i amb una coberta doble de teula groga. A l'interior hi ha el recarregat tron imperial; des d'aquí l'emperador presidia els actes més destacats. El quiosc Shiwang era ocupat per prínceps i caps militars.




Del bloc central destaquen el saló Chongzheng i el palau del Fènix, i darrere, a un nivell superior, el palau Qingning, lloc destinat a emperadrius i concubines. En el bloc occidental es troba el pavelló Wenshu, amb tres pisos a l'interior però només dos en la seva façana. Va ser construït per ordre expressa de Qianlong per albergar una biblioteca, on es van reunir els quatre llibres que recollien tota la saviesa xinesa del moment (els quatre llibres representaven de fet més de 30.000 volums). El palau compta també amb altres peces d'art com ara: obres cal·ligràfiques de mestres de les dinasties Ming i Qing, porcellanes i estris lacats *

 
* Text extret del llibre: RUMBO A CHINA, de Toni Vives i Josep Giró. Editorial Laertes.


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario