Uf!, per fi, s’han acabat les Festes. Amb tant sopar, gatzara, trobades familiars i amb velles amistats, a més a més de la ressaca i les menges difícils de pair, han anat passant els dies i en prou feines ha quedat temps per escriure res. Però, ja està. Fins els Nadals propers. Ara ja no hi ha excusa per tornar a actualitzar el bloc. Per començar l’any us faig una descripció del que és el primer Patrimoni Mundial que s’atorgà a la Xina.
ELS PALAUS IMPERIALS DE BEIJING I SHENYANG (primera part)
Palau Imperial de Beijing
Palau Imperial de Shenyang
Tots recordem les imatges cinematogràfiques en les que es mostra la proclamació de l’Emperador Puyi, l’any 1908, el darrer de la dinastia Qing i també l’últim monarca xinès. Per refrescar la memòria, aquestes imatges les veiérem en el magnífic film de Bernardo Bertolucci L’últim Emperador, pel·lícula de l’any 1988 per la que l’Acadèmia de Hollywood atorgà nou Oscar. Les espectaculars escenes, plenes de color, foren rodades en el mateix escenari on en la realitat es produïren els fets: el Palau Imperial de Beijing, més conegut como la Ciutat Prohibida o la Ciutat Porpra.
El Palau Imperial de Beijing fou incorporat a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1987 i en el 2004 s’inclogué com a ampliació dels Palaus Imperials xinesos el de Shenyang.
Els que hagueu tingut la sort de viatjar a la capital xinesa segur que una de les visites haurà estat a la Ciutat Prohibida. Haureu comprovat la grandiositat del Palau, la fantasia dels seus edificis, l’elegància de les decoracions, la mesura dels seus jardins i sobretot l’equilibri i proporció en tot el conjunt, cosa molt pròpia d’una planificació amb una bona base de fengshui. Pels qui no conegueu Beijing, us faig un breu resum del que és aquesta Ciutat Porpra, intentant que amb una mica d’imaginació de la vostra part pugueu entreveure la magnificència de l’arquitectura palatina portada al seu millor extrem.
La Ciutat Prohibida es troba en el centre geogràfic de la Ciutat de Beijing i ha estat la residencia imperial de diversos emperadors de les dinasties Ming (1368-1644) i Qing (1644-1911). El començament de la construcció es remunta a l’any 1421 i les obres principals duraren tretze anys. Durant aquell temps treballaren allí més de 200.000 persones. La superfície del palau és de 72 hectàrees (l’equivalent a 72 estadis de futbol), de les quals 15 estan ocupades por pavellons i palaus, sumant en total 9.000 habitacions. El recinte és rodejat completament per un alt mur i un fossat amb aigua de 50 metres d’amplada, per l’interior discorre la corrent d’un rierol. L’accés a la muralla es fa des de el sud, sortint de la plaça Tian’anmen, creuant per la majestuosa Porta de la Pau Celestial (aquesta és la famosa portalada que haureu vist més d’un cop per TV, presidida por un gran retrat de Mao Zedong). Després de travessar un ampli parc ens trobarem davant la que és entrada al rectangle emmurallat, ja darrera el canal aquàtic, és la Porta del Meridià. En els moments d’esplendor, la Ciutat Prohibida sols podia ser visitada per alts funcionaris, militars i el personal més proper l’emperador, en algunes zones l’accés quedava restringit a l’emperador, la seva esposa, les concubines i els seus criats eunucs.
El que a partir d’aquest moment anem descobrint és un rosari de palaus que segueixen un eix central, flanquejats per d’altres a ambdós costats i elegants portes (edificis que es creuen i donen accés a un nou ambient), tot això en combinació amb espais oberts, altars i jardins. D’aquesta manera se succeeixen la Porta de l’Harmonia Suprema, el Palau de la Suprema Harmonia, el Palau de la Perfecta Harmonia, el Palau de la Perseverança de l’Harmonia, la Porta de la Puresa Celestial, el Palau de la Puresa Celestial, el Palau de la Unió, Palau de la Tranquil·litat Terrestre, Porta de la Tranquil·litat Terrestre, i així un llarg etcètera de pavellons i palaus menors. Cal destacar el mur de los Dracs, format en alt relleu de ceràmica policroma, un dels conjunts, al meu parer, més bells del Palau Imperial. Altres detalls a no perdre’s són les escultures en bronze representant lleons, grues o tortugues, n’hi ha arreu , algunes d’espectaculars. I tampoc s’ha d’oblidar la visita als diferents museus allotjats en pavellons i palaus, alguns tan importants como el museu dels Rellotges, el de la Porcellana, el de los Bronzes i el Palau dels Tresors; en ells podrem veure des de una clepsidra (enorme i antiquíssim rellotge que funciona amb aigua) o algunes peces de jade tallat de dimensiones descomunals.
La visita amb detall de tots els edificis i pavellons oberts al públic pot suposar una jornada completa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario