L'illa de Sardenya guarda gelosament les seves tradicions. Ara, aquests dies, durant els carnavals, diverses poblacions fan gala dels seus més profundes arrels. Aquí us relat el més sorprenent que podem veure en dues d'elles: Ottana i Mamoiada.
Ottana, població amb tot just 2.500 habitants, es troba a l'extrem occidental de la regió de la Barbagia. Durant segles la gent del lloc vivia de la ramaderia. Aquesta tradició pastoral segueix manifestant-se durant els ineludibles carnestoltes, d'alt interès antropològic.
La celebració té com a protagonistes "sos Merdules", "Sos Boes" i "Sa Filonzana". Els merdules representen el cosmos camperol, van vestits de negre i llueixen una màscara de fusta grotesca, aquests personatges porten lligats d'una corda als boes, als quals fins i tot poden fustigar amb un fuet. Els boes llueixen màscares de fusta amb trets estilitzats de caps de rucs, cabres o caps de bestiar, el cos està completament cobert de pells blanques i fan sonar diversos esquellots que porten lligats a la cintura. L'altre protagonista, la filonzana representa una dona gran, amb una repulsiva màscara negra, gairebé a una bruixa, i simbolitza la mala sort.
Mamoiada és una altra petita població de la Barbagia, la qual s’ha de visitar durant els dies de carnaval, el més enigmàtic i colpidor dels que se celebren a Sardenya. Els orígens de la festa es perden en els temps, tant que hi ha antropòlegs que li atorguen influències de la civilització nurágica.
Els personatges que formen l'entramat de la festa són els mamuthons i els issohadors. Els mamuthons, els principals protagonistes, són tan estranys que es fa difícil discernir quin és el seu paper i què significa. L'abillament els fa insòlits i grotescos, per les seves màscares, costa saber si espanten o donen llàstima. Un gran abric de llana cobreix el cos del mamuthó, un mocador li tapa el cap i una màscara negra de trets caricaturescos, la cara. Enormes esquelles li folren l'esquena, i unes poques campanes pengen del seu coll. Grups formats per dotze mamuthons recorren els carrers en dues files, avancen realitzant un estudiat ball de gestos bruscs que fa sonar les esquelles.
Els altres personatges, els issohadors, són els guardians dels mamuthons, vesteixen botes altes, cenyeixen un mantó de Manila a la cintura i una casaca vermella cobreix el cos; al voltant d'aquesta disposen una banda de cascavells. Van tocats amb barret negre i mocador blanc al coll, una màscara blanca els oculta la cara. Utilitzen llaços escorredors, amb els que van "caçant" als espectadors del seguici.
Durant la festa, la plaça del poble s'omple de gent disposada a assaborir els dolços populars i ballar al so de l'acordió diatònic .*
* Extracte de la guia: RUMBO A CERDEÑA, de Toni Vives, Editorial Laertes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario