1 mar. 2011

GUIA DE SARDENYA: CARNESTOLTES (II) SA SARTIGLIA


A la població d’Oristano, es celebra "Sa Sartiglia" una de les millors manifestacions del folklore mediterrani. La festa té lloc cada any el diumenge, dilluns i dimarts de carnaval. Participar de la "Sa Sartiglia" és endinsar-se en una tradició amb més de set segles a l'esquena, carregada de sensacions, a la màgia de les acolorides màscares i vestits dels genets, el so dels tambors, al nervi i la velocitat de els cavalls.

L'origen de la festa és molt antic, el més probable és que fos introduïda a Occident pels croats a la fi del segle XII, que haurien vist habilitats eqüestres semblants als genets àrabs. A Oristano va arribar de la mà dels conqueridors de la Corona d'Aragó (el giudicato d'Arborea va estar molt lligat a les cases nobles catalanes, fins i tot emparentats, encara que també es van veure enfrontats en batalles).
La paraula sartiglia -l'estrella foradada que han enfilar els genets amb les seves espases- deriva de sortilla, en català antic significa “anell" i d'un joc semblant anomenat també en català sortija.

 La festa comença amb la lectura del ban; davant de l'ajuntament, l'herald muntat a cavall i vestit a la manera antiga llegeix el pergamí en el qual es commina a realitzar unes justes a l'estil aragonès. En el mateix lloc es posa el vel a la noia que representa a Eleonora d'Arborea. Tant ella com els seus ajudants van adornats amb gales medievals.

Un altre moment clau és la cerimònia de la vestizione del Componidori. El Componidori o senyor de la festa és elegit pels gremis de San Giuseppe i San Giovanni, se’l vesteix amb un vel i es cobreix el seu rostre amb una màscara andrògina; llueix al cap un barret de copa. Una cercavila amb gents arribades de tota la província, abillades amb vestits medievals i populars, precedeix la desfilada dels grups participants a la Sartiglia.

Els cavallers, homes o dones, recorren els carrers en grups de tres genets, amb vestits vistosos i la cara coberta igualment amb màscares. Abans de començar la corsa alla stella -les carreres en què s'ha de enfilar l'estrella-, es representa el Incrocio, cerimònia en la qual el Componidori i el seu Segundu creuen la seva espasa tres vegades sota mateix de la stella (estrella foradada suspesa d'un fil que travessa el carrer). Els tambors i trompetes anuncien cada carrera. La stella es penja davant de la catedral, els genets, un a un i al galop intenten passar la seva espasa per l'orifici d'aquella.




Acabades les justes tenen lloc les pariglias, pràctica també molt antiga en el qual els grups de tres genets realitzen exercicis gairebé circenses sobre els seus cavalls. A galop estès recorren un llarg carrer, a vegades amb dos genets peu sobre les cadires i l'altre genet fent la vertical, o formant una piràmide o bé una altra coreografia diferent, sempre ratllant el perill que comporta la velocitat aconseguida pels cavalls i la inestabilitat de les muntures.



Les festes acaben amb una altra cerimònia la svestizione del Componidori, quan es retiren la màscara i els vels que cobreixen al senyor de la festa*.




* Extracte de la guia: RUMBO A CERDEÑA, de Toni Vives, Editorial Laertes.

1 comentario:

  1. has nat mai a ses festes de sant joan de ciutadella (menorca)??? esq mirant aquestes fotos de com vesteixen els cavalls, el joc de l'ensortilla i correr dos genets junts... tot em recorda a aquestes festes a les a hi vaig cada any i amb les q em sento mig-ciutadellenca desde fa anys!!!

    ja se q faré per carnestoltes de l'any q ve!!! :)

    ResponderEliminar