33 km al sud-oest de Cagliari, la capital de Sardenya, ja només 250 metres al sud de l'església de Sant'Efisio es troba l'entrada a l'àrea arqueològica, una de les visites ineludibles del sud de Sardenya, tant pel seu valor històric com estètic .
L'àrea arqueològica protegeix les restes de la ciutat d'origen fenici més important del sud de Sardenya. Les ruïnes romanes, l'última civilització que va habitar Nora, són espectaculars, al costat d’elles o en moltes ocasions sota les construccions imperials, els treballs dels arqueòlegs fan aflorar importants estructures púniques i les primigènies fenícies. Resulta atraient al màxim l'efecte dels murs, columnes i altres elements arquitectònics romans contrastant amb el fons blau turquesa de les cales que envolten la península de Nora.
Els navegants fenicis van fixar la seva atenció en una diminuta península formada per un turó a la zona del istme i dos braços que s'internen en la rada de Nora, un d'aquests sortints s'estén cap a orient i està coronat per una altra turó, on avui s'alça la torre de l'Coltellazzo. L'altre braç s'obre cap al sud-oest i abraça part de la ciutat primer fenícia, després púnica i finalment romana.
Les primeres empremtes que delaten presència humana es remunten al segle IX a. C. quan se suposa que navegants fenicis s'aturaven aquí per avituallar les seves naus. Al segle VII a. C. es va fundar una colònia permanent. La urbs va anar creixent amb el pas del temps i estenent-se per gairebé tota la península de Nora. En una estela datada dels temps de la fundació de Nora, es va desxifrar l'escrit del nom "Shardn"; alguns historiadors creuen que és la primera vegada que es va voler etiquetar la terra conquerida i que d'aquí deriva el nom de Sardenya. A la zona sud-est, al costat de la platja meridional, és on es va edificar el primer nucli urbà, el qual s'estenia cap a l'interior, a prop de l'istme i on amb posterioritat els cartaginesos van edificar el temple dedicat a la deessa Tanit. A la zona central de l'istme es va situar la necròpolis, la qual va anar creixent en direcció nord, fins on avui s'aixeca l'església de Sant'Efisio, lloc que a acollir un "Tophet" o tofet, centre dedicat als sacrificis d'animals i humans. La fi de la presència fenícia se situa entre finals del segle V i mitjan IV a. C. quan la puixança de Cartago es va imposar en l'occident mediterrani. De l'època púnica el millor exponent en Nora és el temple de Tanit, el complex púnico-romà d'Esculapi, a l'extrem sud del cap de Pula i la necròpolis.
La derrota de Cartago va deixar lliure Nora i els destacaments romans es van instal·lar-hi a partir de l'any 238. L'impuls que va prendre la ciutat va quedar plasmat en la quantitat d'edificis nobles i espais destinats a l'esbarjo dels ciutadans i dels destacaments militars estacionats a la península. Existeixen dades que corroboren que Nora va adquirir la categoria de municipium. Les ruïnes romans són les principals protagonistes de Nora, tant pel fet de ser les més ben conservades, com les que ocupen l'estrat superior de les tres ciutats que se superposen. Entre l'estructura urbana cal assenyalar l'àmplia zona ocupada pel fòrum, molt a prop s'intueixen les restes d'un temple amb sis columnes i un altar. Les termes es reparteixen per diversos barris del municipi, les més ben conservades són les anomenades Terme a mare, a la zona oest de les excavacions, un mica més al nord, a prop de l'istme queden les restes de les termes petites (Piccole Terme) i al sud-oest del teatre les termes centrals. El complex d'Esculapi té les seves arrels en una construcció púnica, però els romans varen ennoblir amb mosaics i altres avenços arquitectònics l'espai dedicat al déu de la medicina. El teatre és el monument estrella de Nora. Podia albergar prop de 1.200 espectadors asseguts en les seves graderies. Conserva alguns dels espais que tradicionalment constituïen un teatre romà, amb l'excepció de dues immenses gerres ancorades a terra a les que encara no se'ls ha sabut donar explicació. Hi ha qui creu que les gerres servien com amplificadors de la veu, en canvi hi ha altres teories que li donen una funció pura de contenidors, usades en quedar el teatre fora de servei. La casa de l'atri tetraestilo, situada al sector oest, és un exemple d'un edifici noble, segurament l'habitatge d'un patrici. Els mosaics que cobreixen els sòls són d'alta qualitat.
Entre les termes petites i el mar es van trobar unes restes que van ser identificats al principi com d’instal·lacions portuàries; posteriors estudis van determinar que es tractava d'una gran basílica cristiana. Els treballs arqueològics han acabat dibuixant una estructura de 33 metres de llarg per 22 d'ample, formant un edifici de tres naus. La seva construcció se situa en el segle IV i va quedar en l'abandó entorn al segle VII, amb els atacs dels bàrbars i les posteriors ràtzies àrabs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario