6 jun. 2011

GUIA DE LA XINA - El Patrimoni Mundial de la Unesco (V)

EL PALAU D'ESTIU


L'escenari de turons i llacs, la majoria artificials estava molt allunyat de Beijing quan el va construir l'emperador Qianlongn a mitjans del segle XVIII, el desmesurat creixement de la capital xinesa a acabat per engolir-lo. Llavors va tenir una extensió molt superior a l'actual amb més palaus que ara. Aquella immensa aglomeració de luxe, utilitzada només pels emperadors i els seus afins, que va costar fortunes a l'erari públic, va ser totalment destruïda per les tropes conjuntes de l’imperialisme europeu el 1860. L'any 1998 el conjunt del Palau d'Estiu va quedar inscrit en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco com a bé cultural.


L'emperadriu Cixi, tia del Pu Yi, l'últim emperador, va manar reconstruir de nou el parc l’any 1888 malgrat el mal moment econòmic del país. Acabades les obres que van durar gairebé deu anys, es va rebatejar el parc com "de l'Harmonia", però més popularment se’l coneix com Palau d'Estiu. L'any 1900, un nou saqueig i destrucció per part de l'exèrcit internacional que va envair Beijing, van deixar el palau en un lamentable estat. Cixi el va reconstruir de nou i va fixar la seva residència i la seu del govern fins a 1908, data de la seva mort.
El Palau d'Estiu tal com el veiem actualment ocupa unes 290 hectàrees, les tres quartes parts estan ocupades per les aigües del llac Kunming. Els palaus se situen en els vessants del turó de la Longevitat Mil·lenària i sobretot en l'espai pla entre el turó i el llac. Quan es va construir aquest escenari artificial, l'emperador Qianlong va voler que fos una rèplica del llac de Hangzhou, per a això va recórrer a un sistema de disseny emprat en l'antiguitat pels xinesos que s'anomena "el disseny de metàfora", consistent en imitar la naturalesa utilitzant la mateixa natura. Per visitar tot el conjunt el més recomanable és un passeig pels palaus i ascendir després fins al turó que amb els seus 58 metres ofereix una dilatada vista, com a colofó ​​creuar el llac en un dels «ferri-dracs» o millor llogar una barca de rems i gaudir de les inusitades perspectives del parc.
Cada pavelló, quiosc, sala, pont o palau que alberga aquest encantador parc és d'un alt valor, tant històric com artístic: el Palau de la benevolència i Longevitat era on hi havia la sala del tron ​​de l'emperadriu Cixi, avui plena d'objectes de l'època, sobretot molts bronzes amb figures d'animals, destaca entre ells un qilin, animal fantàstic amb cap de drac, cos de cérvol i cua de lleó, amb un únic banya al front.
La Sala del Onatge de Jade. Va ser la residència obligada de l'emperador Guangxu en els anys que va viure segrestat per l'emperadriu Cixi.

El Jardí de l'Harmonia Virtuosa destaca per un teatre construït per a ús exclusiu de l'emperadriu, que va gastar una autèntica fortuna com auto - obsequi en el seu seixanta aniversari.

La Galeria de les Pintures té 728 metres de longitud i s’aguanta sobre columnes vermelles, comunica el sector oriental del palau amb la zona central i la situada més a l'oest. Més de tres mil pintures diferents de paisatges xinesos adornen el recorregut.
El Pòrtic Yunhuiyuyu és al costat de les aigües del llac Kunming, serveix d'entrada solemne al cos central del Palau d'Estiu en la seva ascensió cap al turó de la Longevitat.
El Palau dels Núvols dentats va ser construït on va estar el palau de la Perfecta Tranquil·litat durant l'època Ming. Destaca el retrat de l'emperadriu Cixi, realitzat el 1905 i situat a la sala el dia en què va celebrar el seu 71 aniversari.

En el Pavelló dels Núvols Preciosos s’hi troba el quiosc Baoyuntang que imita les construccions de fusta encara que tot ell està construït en bronze, es calcula que pesa uns 220.000 quilos.

L'Illa Nanhu i pont dels Disset Arcs. Un pont de 150 metres construït en marbre uneix la zona de palaus amb l'illa Nanhu, des d’on es té una bona vista del turó de la Longevitat.
El Vaixell de Marbre. Situat a l'extrem occidental de la zona de palaus, una mica més a l'oest d'on finalitza la Galeria de les Pintures i dins de les aigües del llac Kunming. El vaixell, que sembla estar amarrat, està construït enterament en marbre i vidre, en el seu interior l'emperadriu celebrava les seves festes galants. Per al poble xinès aquesta obra d'art és un símbol de la corrupció de l'imperi ja que va ser sufragada completament amb el pressupost que tenia la Marina aquell any; poc temps després la flota xinesa seria derrotada per la japonesa.

El Turó de la Longevitat Mil·lenària. Una trama de senders es distribueix per tots els racons del pujol i moltes són les meravelles arquitectòniques que es poden contemplar, destaca la pagoda dels Tresors revestida completament de ceràmica policroma. Al nord del turó discorre l’allargat llac Posterior, creuat per esvelts ponts de marbre. A l'est del llac hi ha el jardí dels Gustos harmoniosos, anomenat «Jardí dels jardins». Es va pretendre fer una rèplica del jardí Jichangyuan de Wuxi.*

* Text extret del llibre: RUMBO A CHINA, de Toni Vives i Josep Giró. Editorial Laertes.


No hay comentarios:

Publicar un comentario