17 oct. 2011

MUZTAG ATA, el pare de les muntanyes de gel

 Un dia em vaig enamorar d’una muntanya. Va ser un amor a primera vista, i amb el temps la meva estima vers ella es va veure recompensada.

El Muztag Ata
Corria el ja llunyà 1988, feia una mica més d’un any que s’havia obert el transit la que ara és la mítica Karakorum Highway, una sinuosa carretera que s’enfila des del Pakistan seguint la vall del riu Indus cap al Khunjerab Pass (4.901 m), frontera amb Xina. De baixada cap a Kashgar, ja al Xinjiang xinès, una averia en l’atrotinat autobús de línea ens va tenir a tot el passatge durant varies hores a sol i serena. Just davant nostre s’alçava una muntanya colossal, preciosa, atraient.
Mirant-me els seus vessants nevats anava traçant una imaginaria via d’ascens i la  corresponent baixada. En arribar a Kashgar, després de moltes peripècies aconseguia un permís per poder pujar l’any següent a aquella muntanya que m’havia encisat: el Muztag Ata. Així, el juliol de 1989 un nombrós grup d’amics férem el peregrinatge a través del Pakistan i amb èxit pujarem i baixàrem esquiant aquell anhelat cim. El triomf va ser total: de divuit expedicionaris disset al cim; dues noies aconseguien el rècord estatal femení d’altura i a més vàrem col·laborar en el rescat d’un austríac que s’havia perdut, el trobàrem dins una esquerda i va poder salvar la vida.

El Khunjerab Pass
Aproximant-nos al Muztag Ata
L’experiència em va captivar tant que l’any següent repetia, aquest cop fent de guia per l’agència de viatges Muztag, pujant de nou al cim amb  uns catalans, una parella de  bascos i dues andaluses. I per si encara no en tingués prou, l’any 1991 refeia la Karakorum Highway, aquest cop en bicicleta, junt a un grup de ciclistes i acompanyant a un equip de Televisió Espanyola que filmava un programa anomenat “Alatul”. L’expedició ciclista també era organitzada per Muztag Viatges. L’atracció del Muztag Ata era tanta que havíem planejat pujar fins al camp base, i així ho vàrem fer, encara que cal dir que l’esforç per pujar amb les bicis fins els 4.420 m d’altura fou considerable.
Pujant amb bici cap el camp base
Què, com i quan?

Desert i gels


Pujada al camp base
El Muztag Ata, Muztagh Ata o Muztagata de 7.546 m és el tercer cim en altura del Kun Lun. El Kun Lun és una de les grans serralades asiàtiques, amb quasi 2.500 km de llargària (el Pirineu, d’Hendaya al cap de Creus en té 432 km). El cim més alt és el Kongur, amb 7.723 m  i el segueix el Kongur-Tiube de 7.595. Aquesta llarguíssima cadena muntanyosa quasi envolta pel nord-oest l’altiplà tibetà i l’aïlla del desert de Taklamakan. En el seu extrem sud s’ajunta amb la serralada del Karakorum i en l’extrem més occidental conflueix amb les muntanyes del Pamir. Just aquí, quan s’albiren les serres del Pamir a ponent és on es troba el Muztag Ata. Per carretera és a 235 km al sud de Kasghar, en plena Ruta de la Seda. El nom Muztag Ata significa en la llengua uigur “pare de les muntanyes de gel”.

Pujant al camp I
El Muztag Ata està format per dues muntanyes dividides per un profund tall. Aquesta forma s’explica a partir d’un antiga llegenda: “Una bella princesa s’enamorà del príncep de les neus, que habitava en el cim del Qogir (el K2). Els embadalits amants es citaven en el Muztag Ata, però un dia, el pare del noi, que desaprovava el romanç, va agafar un pal i d’un fort cop a la muntanya va separar-la en dos cims i cada amant va quedar-se en un d’ells. Des d’aquell moment la princesa no va parar de plorar i les llàgrimes que va vessar es convertiren en la neu que cobreix de manera perpètua la muntanya i en les glaceres que baixen pels vessants i s’internen al desert”.

Camp I


Camí del camp 2
Camp 2
Per les seves característiques, amb manca de pendents acusades i obstacles rocallosos, el Muztag Ata és la millor muntanya del món superior als 7.500 m per la pràctica de l’esquí de travessa. Els esportistes poden baixar esquiant des del mateix cim fins on acaba la neu. Una altra manera pràctica d’ascendir-hi és amb raquetes. Les problemàtiques que es presenten als alpinistes es cenyeix als afectes de l’altura, els perills de les esquerdes amagades i l’aparició sobtada de boira. Els pitjors accidents s’han donat per males condicions de visibilitat i alguns alpinistes s’han perdut en les amples pales que hi ha prop del cim.

L'autor al cim del Muztag Ata
Baixant del cim per la neu pols
La millor època per afrontar l’ascensió és entre mitjans de juliol i finals d’agost. L’estratègia de l’atac ha d’anar en funció de si es puja a peu i raquetes o bé amb esquís. Les persones ben entrenades i aclimatades, si ascendeixen amb esquís poden limitar la pujada a dos camps d’altura: un primer situat als 5.560 m i el segon sobre els 6.600 m (no hi ha problemes d’espai on posar les tendes). Els que pugin amb raquetes el més convenient és instal·lar un primer camp on comença la neu perpètua (aprox. 5.430 m), un segon camp a un 6.200 m i un darrer a un 6.750 m. De totes maneres el més important és tenir el màxim de dies disponibles per l’aclimatació i algun dia més de reserva per si hi hagués mal temps. Els programes que s’ofereixen a vegades són massa curts i forcen als alpinistes a cremar etapes, provocant que no sempre s’aconsegueixi l’aclimatació necessària –cal recordar que el cim, malgrat ser fàcil, està per sobre els 7.500 m-, millor pagar uns pocs euros de més per uns dies addicionals, encara que en el millor cas un s’adapti bé a l’altura i no hi hagi tempestes i després s’hagi de malgastar aquestes jornades al camp base, a que no s’aconsegueixi el cim per ajustar massa les etapes i pujar mal aclimatats.
Entre esquerdes

Mercat de Kasghar

I amb el cim a la butxaca, la millor manera de celebrar-ho és anar a Kashgar i gaudir de l’espectacle de seu mercat setmanal dels dissabtes. Potser, caminat entre els camells, cabres, cavalls, parades de menjar i de roba, un es senti una mica transportat en els temps en que la Ruta de la Seda era la principal via comercial del planeta.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario