La silueta de l'edifici de la Basílica de la Santíssima Trinitat de Saccargia és inconfusible. La seva imatge és d’aquelles que millor identifiquen Sardenya. Està situada 40 quilòmetres al sud de Sassari, la segona ciutat de l’illa.
És la construcció religiosa més espectacular, i potser la millor de tota l'illa. Els orígens de l'obra s’expliquen en una barreja de llegenda i història. El giudice de Torres, Constantí I i la seva Esposa Marcusa di Gunale es trobaven de pelegrinatge cap a Sant Gavino de Porto Torres, quan passaven per les rodalies de Codrongianos, Marcusa va tenir un somni. Se li va aparèixer la Verge i li va prometre que aviat seria mare d’un nen. Després del succés, els esposos varen decidir construir un monestir en l'emplaçament on va tenir lloc la visió. 
Una altra versió, que va ser fidelment recollida en forma de capitell pels mestres procedents de Lucca, assenyala la curiosa voluntat d'una vaca que a diari baixava des de les pastures per anar a apropar-se a uns monjos i els obsequiava amb la seva llet. L'animal, cada vegada que passava pel pla on avui s’aixeca la basílica, s'agenollava com en acció de resar. El cert és que el monestir, pertanyent a l'ordre de Camáldula fou construït l'any 1112 i l'església es consagrà el 1117. Del vell monestir només queden els basaments i un fragment de mur del claustre amb arcades, realitzat en estil romànic-toscà. L'església actual és d'estil pisà i en seu totalitat exhibeix el bicromatisme que li proporcionen les filades de pedra calcària alternades amb les de pedra basàltica. La planta és en forma de T, amb una sola nau i un transsepte amb tres àbsides. Les mesures de la nau fan 21 m de llarg, 7 d'ample i 14 d'alt. Amb el pas dels temps si varen adossar algunes naus menors. El campanar és de planta quadrada i mesura prop de 40 metres, amb dos pisos oberts amb finestrals, el més alto presenta finestres triforades (dues columnes al centre) i el pis inferior amb finestral biforat (una columna central). La façana és la part més elaborada, amb timpà sostingut per quatre columnes de basalt. La part més baixa i protegint la porta s’obre un pòrtic, segurament obra de mestres de Lucca. És en un dels capitells del pòrtic on es pot observar la vaca agenollada.
L’àbsida central està decorat per frescos, obra de finals del segle XII i d’excel·lent qualitat. Resulta sorprenent el bé que s’han conservat les pintures al fresc. No hi ha cap lloc en tota l'illa on es pugui trobar un grup pictòric romànic tan complet.
El conjunt va abandonar-se al segle XVI i no va tornar a obrir-se fins entrat el segle XX.
* Extracte de la Guia: RUMBO A CERDEÑA, de Toni Vives, Editorial Laertes.
