Avui us parlo de
l’última obra del periodista i escriptor Gabriel Pernau, amb el qual comparteixo
aficions: la bicicleta i els viatges.
Fa pocs dies en Gabriel Pernau va
presentar a la Casa Àsia de Barcelona el llibre La fabulosa història de la
senyora Wang. La narració tracta de fets reals, i descriu la història
d’una catalana, Cristina Nubiola (nom fictici), nascuda l’any 1912 en un poblet
de la província de Tarragona. Al llarg de l’obra es van desgranant les
dificultats que pateix aquesta dona en quedar vídua amb només vint anys i amb
una filla al seu càrrec. A la Catalunya dels anys trenta, el futur d’una noia
jove, sola i amb descendència, era ben trist. Però l’atzar va fer que conegués
a un xinès, pot ser l’únic viatger xinès a Tarragona, i que se’n enamorés.
Casament, viatge a la Xina, vida a Xangai, adaptar-se a les costums orientals,
més descendència, guerra civil, invasió japonesa, triomf de Mao, i tot un
reguitzell d’esdeveniments ompliren d’alegries i també de moltes vicissituds la
vida de la Cristina, ara senyora Wang. La
força per tirar endavant la seva família, la seva disposició a ajudar als
altres, l’esperit emprenedor i altres aspectes que trobareu al llibre, fan de
la senyora Wang una dona d’aquelles “d’abans de la guerra”.
Tampoc vull explicar-vos
tot el llibre. Hi ha aspectes de la narració que no puc revelar i que de ben
segur, quan la llegiu us sorprendran. Només dir-vos que la senyora Wang,
després de molts entrebancs pot tornar a Catalunya, just al començament de la
Revolució Cultural xinesa i al cap d’uns anys el seu marit pot sortir d’allà i
reunir-se amb ella i la resta de la família. El cert és que la seva vida va ser
una història fabulosa.
En Gabriel Pernau mai
va poder entrevistar a la Cristina Wang, i per explicar-nos tots els quès de la
història, ha realitzat un important treball d’investigació. Impediments de la
família xinesa o la falta de memòria de molta gent degut al temps passat, són
obstacles que en Pernau ha sabut superar amb tossudesa i dedicació, amb la
mateixa empenta i determinació que passava controls militars a Geòrgia, creuava
deserts al Turkmenistan, o pujava grans ports de muntanya al Kirguizistan camí
de la Xina, tal com ens va relatar ja fa temps en aquell inoblidable llibre A la Xina amb bicicleta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario