GUIA DE LA XINA - EL PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO (VII)

El temple del Cel (Tiantan)

temple per les Rogatives per les Bones Collites

Fa un any vaig començar a publicar els post sobre el patrimoni mundial de la Unesco a la Xina, el primer que vaig penjar (gener 2011) estava dedicat al Palau Imperial, més conegut com Ciutat Prohibida, a Pequín. Avui us presento un temple directament relacionat amb aquest Palau.

Dracs esculpits a les escales del temple

Situat a uns 3 quilòmetres al sud-est de la Ciutat Prohibida es troba el temple del Cel. En realitat són diversos temples enllaçats i que formen un conjunt indissoluble. És un monument que per si sol aglutina tot el saber xinès, des de la més sublim tecnologia a la més complicada de les simbologies. Considerat com una de les més importants obres arquitectòniques de tots els temps, el conjunt va ser incorporat com a Bé Cultural del Patrimoni Mundial de la Unesco el 1997.

Primer una breu introducció a la figura de l'emperador: era el representant del Cel, «Fill del Cel», reafirmava el seu poder terrenal a través de la força que li donaven els ritus. Per crear un marc a la seva mida es va construir aquest temple on juguen tant els elements yin com els yang (terra i cel). El caràcter xinès wang (

王) que s'usa per a emperador, conté en si mateix la trilogia bàsica comuna a altres civilitzacions (Cel, Home, Terra), on l'home no és un qualsevol, sinó el Príncep, aquell que Confuci denomina el Gran Home, encarregat de fer de pont entre el Cel i la Terra. El complex arquitectònic del temple del Cel reflecteix aquest simbolisme.

Dues vegades a l'any l'emperador feia un solemne recorregut des de la Ciutat Imperial fins al temple del Cel. El solstici d'hivern marcava una data molt especial, precedit d'un dejuni real, l'emperador, amb molta pompa i acompanyat per tota la cort, era portat fins on, segons la tradició, havia comunicar-se amb el cel per redimir tots els pecats dels habitants de l'imperi i allunyar els càstigs i calamitats que el cel pogués enviar, al mateix temps que demanava unes bones collites. L'espectacle estava vedat en tot moment als ulls del poble. La festa de Primavera tenia una importància menor dins de la tradició confucionista, però necessitava també de la presència imperial al recinte del temple del Cel.

El santuari es va començar a construir amb l'emperador Chengzu, en 1420, i es van concloure definitivament les obres amb Qianlong, el 1749. La gran obra cobreix una superfície de 273 hectàrees i està envoltada per dues muralles. L'exterior té un perímetre de 6,4 quilòmetres i la interior de 4,1 km. La disposició de les edificacions s'estructura a partir de dos eixos, el que va de sud a nord englobant els principals temples i altars, i la línia oest - est que dóna accés al centre del conjunt, manté la tradició dels cinc punts cardinals (en l'antiga Xina, el cinquè punt cardinal era el central i tenia més importància que els altres quatre).

vista del conjunt des de l'altar del Cel

altar del Cel

Començant pel sud, un cop creuada la porta de la primera muralla es troba la porta Celeste del Sud i darrere, envoltat de jardins, l'altar del Cel (Huanqiutan), construït el 1530 per l'emperador Shizong i ampliat el 1747 per Qianlong. Quatre pòrtics triples de marbre blanc situats en els quatre punts cardinals donen accés al recinte quadrat que envolta l'altar. Aquest s'alça sobre una plataforma de tres nivells, sense cap mena de cobertura. Al centre de la terrassa superior, un cercle de pedra envoltat d'altres nou cercles concèntrics marca el lloc on l'emperador realitzava els sacrificis al cel. El fet que siguin nou els cercles i que el primer estigui compost per nou lloses de marbre i els següents amb nombres proporcionals a 9 fins l'últim que té 81 lloses, ve donat per que el 9 és una xifra del yang, el cel. El tres, que és el nombre de terrasses i de pòrtics, fa referència a la conjunció del yang, celestial, i el yin, terrestre. Una altra curiositat arquitectònica és el fenomen de reflexió de so que es produeix a la pedra central de l'altar, només cal parlar en veu baixa perquè es produeixi una ampliació sobtada del volum.

temple de la Volta Imperial

Seguint cap al nord i envoltat pel mur de l'Eco s'alça el petit temple de la Volta Imperial del Cel (Huangqingyu). construït l'any 1530, de forma circular i descentrat respecte al pati que l'envolta. Mesura 19,5 metres d'altura i 15,6 de diàmetre. A l'interior, 8 columnes daurades sostenen un sostre de teules blaves, l'autèntica volta Imperial, amb parets i sostre pintats. L'emperador anava aquí per pregar davant del deixant del Cel, que encara es guarda tancada en una caixa de fusta. Un dels aspectes que més crida l'atenció al visitant és el curiós efecte de reflexió de so que es produeix situant-se en les lloses del Triple Eco (Sanyinshi): parlant en veu alta des de la primera llosa s'escoltarà un sol ressò, des de la segona llosa el ressò serà doble i des de la tercera se sentirà triple. En el mur de l'Eco, si es col·loca una persona de davant de la paret i parla, una altra persona situada a la part diametralment oposada pot escoltar a la perfecció. Aquests dos fenòmens que teòricament funcionen, en la realitat són difícils d'apreciar, ja que és tan elevat el nombre de visitants parlant des de tots els punts i alhora en veu alta, que es fa impossible discernir la veu de qui ens està parlant.

temple de la Volta Imperal

el camí diví

vistes des del camí diví

Més al nord s'arriba al temple per a les Rogatives per les Bones Collites (Qiniandian). Molta gent es confon i pensa que aquest és el temple del Cel, el que sí és l'edifici més important i excel·lent. Per accedir-hi, primer caldrà recórrer el camí diví o pont de la Escalinata Roja que enllaça amb el temple de la Volta Imperial del Cel. Aquesta via de comunicació amb més de 400 metres de recorregut i 25 d'amplada, era la ruta emprada per l'emperador en la seva visita durant el solstici de primavera. El temple va ser construït el 1420 per l'emperador Chengzu, el 1889 es va incendiar en rebre l'impacte d'un llamp, l'any següent va ser reconstruït.

accés al temple per a les Rogatives per les Bones Collites

el temple per a les Rogatives per les Bones Collites

la inconfusible imatge del temple

Assentat sobre una triple terrassa envoltada de balustrades de marbre blanc, el temple, d'estructura circular, se sosté en 28 columnes tallades en fusta de machilus nanmu i lacades en vermell, la teulada és triple amb teules blaves i va rematat per una bola daurada. Només una porta situada al sud dóna accés a l’interior. L'alçada de l'edifici és de 38 metres i el diàmetre a la base de 30 metres. Està construït enterament en fusta i sense un sol clau ni cap reforç de ferro. La rica decoració s'inicia ja en les escalinates que pugen fins al nivell de la tercera terrassa, allà, disposats en rampa apareixen dracs i aus fènix gravats sobre marbre. L'interior i l'exterior del temple estan completament pintats i lacats. La volta és una autèntica meravella, amb aus fènix, dracs i rematada per un medalló daurat amb relleus. Les quatre columnes centrals són les més robustes i simbolitzen les quatre estacions de l'any, les altres quatre, col·locades en dos cercles concèntrics representen els 12 mesos de l'any les interiors i les 12 divisions del dia les exteriors. Els mobles que es conserven estan en la mateixa disposició que durant l'últim imperi, en el centre es disposa un tron ​​i una llarga taula, amb un paravent on es col·locaven les esteles del Cel i la Terra. A l'esquerra hi ha el lloc de descans de l'emperador i a la dreta l'espai destinat als sacrificis.

el temple i els pavellons

El pavelló de la Abstinència (Zhaigong) es troba sortint a mà esquerra cap a la porta Celeste de l'Oest, juntament amb el pavelló del Doble Anell, fet construir per Qianlong en ocasió del setantè aniversari de la seva mare. Són dos destacats edificis que es poden visitar en els terrenys del temple del Cel. El jardí dels Rosers de l'Índia és una altra de les zones de passeig interessants del parc.

* Text parcialment extret del llibre: RUMBO A CHINA, de Toni Vives i Josep Giró. Editorial Laertes.