GUIA DE XINA – El Patrimoni Mundial de la Unesco (VI)

REGIÓ PANORÀMICA I HISTÒRICA DE JIUZHAIGOU

A la Xina hi ha representats quasi tots els paisatges del planeta: deserts de sorra i de pedra, jungles tropicals, boscos boreals, serralades gegantines, manglars, i així una llarga i variada mostra de panorames. De entre tots ells es fa difícil decidir quin és el més espectacular. Avui, us en vull mostrar un que conté tots els elements que conformen el que seria el paisatge ideal xinès, amb muntanyes, llacs, salts d’aigua, boires i densos boscos: el parc de Jiuzhaigou.

Per trobar el parc de Jiuzhaigou cal anar uns 330 kilòmetres al nord de Chengdu, la capital de la província de Sichuan, pràcticament a la zona central de la Xina. Un modern aeroport permet apropar-nos a menys de setanta kilòmetres del parc. El conjunt paisatgístic va ser inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1992.

Jiuzhaigou significa “els nou caserius de la vall” i fa referència als nou poblets d’ètnia tibetana que es troben en les vessants de les muntanyes i valls circumdants. 

Jiuzhaigou ocupa 72.000 hectàrees, situades en la vessant nord de la serralada del Min Shan, muntanyes de neus perpètues que arriben als 5.588 metres en el cim del Xuebao Ding. La proximitat de Jiuzhaigou a les plaques tectòniques Qinghai – Tibet i la del Yangtse fa que la creuin  varies línees de falla, al llarg dels segles els terratrèmols han anat dibuixant part del terreny i del paisatge. L’altre gran arquitecte de la geologia del lloc és el tipus de terreny calcari, facilitant el relleu càrstic, obra dels efectes de l’erosió glacial i hidrològica.

L’aigua és la principal protagonista del lloc. Almenys hi ha 108 llacs, alguns dels quals estan formant un escalonat de terrasses separades per vetes de tova. Els llacs Shuzheng presenta una correlació de 19 llacs enllaçats i el conjunt del Nuorilang és format per 18 llacs units. Una de les característiques que més crida l’atenció és que l’aigua de tots aquests llacs és d’una transparència insòlita.

Així, segons la coloració de les sorres del fons dels llacs, cada un d’ells pren una aparença diferent, des de els blaus cobalt als turqueses més purs. Els desnivells del terreny han propiciat l’aparició de salts d’aigua, algun d’ells impressionant, com el del llac Panda (Xionguashai), el qual es precipita formant una cataracta d’una altura de 78 metres. Una altre d’aquests salts d’aigua és el anomenat “Allau de les perles” (Zhengzhutan), una caiguda de 28 metres d’altura i una cortina d’aigua d’una amplada que arriba als 310 metres.

La flora presenta la típica variació altitudinal, amb boscos mixtes de coníferes i caducifolis a la part baixa, passant per praderies alpines i boscos de coníferes en les parts altes fins a arribar la zona de les neus perpètues. Hi ha plantes són endèmiques del lloc, de la mateix manera que n’hi ha d’interès medicinal. Aquest tipus de vegetació, associada amb la peculiar disposició de les valls i les inclinades vessants de les muntanyes, ha propiciat l’existència d’una fauna variada i espectacular. Només d’aus se’n han comptabilitzat 141 especies. Els mamífers són un altre dels tresors de Jiuzhaigou, doncs aquí hi ha un dels pocs santuaris de l’ós panda gegant. També hi ha la presencia del mono daurat de nas xato (rhinopitecus roxellana), animal en perill d’extinció, i del takin de Sichuan (Budorcas taxicolor), un bòvid que presenta un pelatge espectacular.

La visita a Jiuzhaigou es pot complementar a la perfecció amb un recorregut pel parc Huanglong, situat a la mateixa regió i accessible des del mateix aeroport. Huanglong també està inscrit en les llistes del Patrimoni Mundial. Algun dia també us parlaré amb més detall d’aquest parc.