GUIA DE LA XINA - El Patrimoni Mundial de la Unesco (III)

ELS TULOU DE FUJIAN

En el tercer lliurament sobre el Patrimoni Mundial de la Xina he volgut mostrar un dels llocs que més em va sorprendre. Es tracta d'un conjunt format per 46 edificis, situats al llarg de 120 km, al sud-oest de la província costanera de Fujian, i que va quedar inscrit en la selecta llista de patrimoni l'any 2008.

 

Entre camps de te, arrossars i plantacions de tabac s'alcen, imponents, els tulou. Els tulou són habitatges comunitaris, construïts entre els segles XII i XX en els que s'han primat criteris de defensa o autoprotecció. Els habitatges són circulars o quadrats, d'una gran bellesa, envoltats per alts murs de tova tancats per teulades de teula fosca. Els de construcció rodona s'assemblen en certa mesura a una plaça de braus. Poden arribar a tenir fins a cinc nivells i albergar a 800 persones. Des de l'exterior són accessibles per una sola porta d'entrada i gairebé totes les finestres i balcons estan oberts cap a un espai interior. En el primer nivell hi ha les cuines i menjadors, els pisos alts estan ocupats per les habitacions. En alguns casos el centre del pati hi ha un petit temple, en altres ocasions l'oratori se situa en l'últim pis. Totes les cases segueixen al peu de la lletra les teories del Feng Shui.

Cada tulou servia d'habitatge a la totalitat dels membres d'un mateix clan del grup ètnic hakka. A cada unitat de tulou se’l solia anomenar com a "petit regne familiar". Els millors edificis es remunten a construccions dels segles XVII i XVIII. Un dels motius pels quals Unesco els ha triat és per ser un exemple únic d'assentament humà en el qual es conjuga la vida en comunitat i una funció defensiva, en plena harmonia amb l'entorn immediat. Forces construccions tulou estan documentades des de la seva creació i es té constància dels noms dels fundadors dels clans des del segle XIII, donant-se molts casos en què la mateixa branca familiar va habitar de manera continuada el mateix edifici des de la seva construcció fins a l'actualitat.

Els hakka, són un grup d'origen incert, també conegut com a «convidats» o «els que vénen de fora», té una llarga història i una rica tradició cultural. Algunes teories atribueixen la seva procedència a la zona central de la Xina. Segons sembla es van desplaçar progressivament des de l'actual província de Shanxi cap a les de Henan i Jiangxi. Més tard es van moure cap a les províncies de Hubei, Hunan i Anhui. Posteriorment a les províncies de Fujian, Guangdong, Hainan i Taiwan. Altres supòsits consideren els hakka com un subgrup dels han. Hi ha teories que els relacionen amb Japó a causa de certes similituds culturals.

Els hakka eren agricultors i autosuficients, però amb les guerres van ser desplaçats. La seva trajectòria queda en part demostrada pels vestigis que resten de la seva cultura. Aquest caràcter emigrant els ha valgut el sobrenom dels «gitanos de la Xina" o el dels «jueus de l'Orient». El millor testimoni de la cultura hakka és la casa o tulou.

Les dones hakka són conegudes per les seves vestimentes de color negre, però també pel seu caràcter i forta personalitat (mai van acceptar la tradició Qing de embenar els peus, ja que no anava amb el seu paper en la societat). Mentre els homes s'ocupaven de la defensa elles realitzaven la resta de tasques. Segurament a això es deu que rebin un tracte igualitari a l'home, siguin independents i que participin en la presa de decisions. El grup valora molt l'educació i la tradició*

* Parts extretes de la guia de viatges RUMBO A CHINA, de Josep Giró i Toni Vives, Editorial Laertes.

.